La salvació pròpia
Vista la impossibilitat d’assumir aspiracions ambicioses com situar-se en places europees, l’Espanyol té a Riazor l’oportunitat de posar fi a la maledicció de ser una vegada més el rival propici d’equips a la corda fluixa.
A la vida sempre cal posar-se metes, i atesa la impossibilitat d’assumir aspiracions ambicioses, l’Espanyol té una bo ocasió aquest vespre a Riazor de posar fi a la maledicció que l’acompanya des de fa anys: deixar d’exercir de patró de les causes perdudes per no ser un cop més el rival propici d’equips en desnonament. El deportivisme coneix bé aquest paper de bon samarità. La temporada 2010-2011 l’Espanyol va caure amb estrèpit a Riazor (3-0). Aquella mateixa temporada, el conjunt llavors dirigit per Mauricio Pochettino també va perdre contra l’Osasuna per un 4-0. I com que després del dos ve el tres, també va caure a La Rosaleda davant un Màlaga cuer que es va despertar de la seva letargia després de la visita del metge blanc-i-blau.
En la 2012-2013, quatre equips es jugaven el descens en l’última jornada i es va salvar, esclar, el Celta, rival de l’Espanyol. En la 20132014, el Betis va trencar davant l’Espanyol una ratxa de 3 punts de 42. I en la següent el beneficiari va ser un Elx cuer que no havia conegut la victòria al Martínez Valero.
Quique Sánchez Flores tampoc no s’ha salvat de la maledicció i fa un any va veure com el seu equip ressuscitava un València mort que anava pel camí de completar la primera volta amb una sola victòria. Ahir el tècnic preferia deixar de banda estadística i precedents i assegurava que l’Espanyol anava sense cap mena de por a Riazor. Tot i així, va afirmar que el Deportivo no és un equip desnonat, i com a rival no és diferent del Barcelona, el Celta o el Vila-real, equips europeus amb els quals l’Espanyol ha aconseguit competir en les últimes jornades. “Espero un partit difícil perquè per a ells és una final –va assenyalar Sánchez Flores–. L’any passat a hores d’ara potser hi havia equips condemnats, però aquest cop no”.
El tècnic va reconèixer que el seu equip ha involucionat i els jugadors han entrat en una fase d’inseguretat de la qual han de sortir. Aquesta és –va afirmar– la seva prioritat. “Si un equip entra en una fase d’inseguretat els jugadors pateixen i prenen decisions precipitades i confuses. És el que volem evitar. Som en una etapa delicada i volem que vagin a més, que gaudeixin, i si els resultats van malament és difícil”, va considerar el tècnic. El repte, a hores d’ara, no és Europa. És despertar-se i fugir dels fantasmes.