La negociació de les retallades

Atès que es tracta del primer debat i a més sense xifres damunt la taula, avui la sang no arribarà al riu. Es tracta simplement de l’ocasió perquè cada cap de Govern fixi les seves prioritats per a les pròximes perspectives financeres, el paquet pressupostari de la Unió Europea per a després del 2020. Dos factors compliquen la seva elaboració. Sense el Regne Unit, un contribuent net, hi haurà menys ingressos, i a més cal finançar noves prioritats com el control de fronteres, o la seguretat i la defensa. Enmig d’aquest panorama corren perill dues de les polítiques tradicionals de la Unió Europa, la cohesió i l’agricultura. Dos apartats que tenen Espanya com a gran beneficiari. En la primera aproximació plantejada per la Comissió Europea s’apunten possibles retallades de a un 30%. Tenint en compte que l’anterior paquet financer (2014-2020) va trigar 29 mesos a aprovar-se, i que ara estem a l’inici del procés, queda molt per debatre, però és important fixar ja les posicions. En el cas espanyol, defensa de la cohesió no entesa com un sistema de subvencions al fracàs, sinó com a instrument per potenciar el creixement a les zones més necessitades. I suport a una PAC que fomenti el desenvolupament sostenible i la gestió del territori. Són alguns dels arguments que s’esgrimiran per intentar minimitzar les retallades.