El TC ja estudia mesures de desbloqueig a Catalunya
D’aquí deu dies hi haurà un ple per prendre decisions
El Tribunal Constitucional (TC) abordarà d’aquí deu dies dos recursos molt importants, perquè poden ajudar a desbloquejar la situació política generada a Catalunya després de les eleccions del 21-D. A la pròxima reunió plenària, prevista per al 6 de març, el TC estudiarà el recurs del Govern central contra la convocatòria del ple del Parlament que s’havia de fer el 30 de gener. I també el recurs d’empara presentat pel PSC perquè el Constitucional actuï i faciliti una arrencada efectiva de la legislatura.
L’estudi d’aquestes dues iniciatives introdueix un factor de pressió indirecta sobre el Parlament en general i sobre les forces independentistes en particular, ja que significa que, si no resolen aviat la situació, pot passar que sigui el Constitucional el que adopti mesures de desbloqueig. De fet, és probable que el TC abordi en primer lloc el recurs d’empara del PSC, perquè la impugnació presentada per aquesta formació sol·licita l’adopció de mesures cautelars a fi d’impedir que la sessió d’investidura continuï suspesa sine die. El fet que el TC porti un recurs d’empara a un ple ja significa que hi dona la màxima importància, ja que reconeix que planteja un problema de drets fonamentals d’especial entitat.
Com és obvi, cap de les mesures proposades per desencallar la situació no seria necessària si les forces sobiranistes arribessin a un acord per engegar definitivament el motor. En aquest cas, el TC apreciaria que hi ha hagut una pèrdua d’objecte de la petició d’empara, i el que valdria seria la nova convocatòria d’un ple d’investidura d’acord amb les previsions legals vigents. És a dir, amb un candidat present i en condicions de ser elegit.
Si aquest ple no s’ha convocat quan el TC abordi el recurs d’empara, hi ha la possibilitat que els magistrats adoptin les mesures cautelars sol·licitades pel PSC i, després de suspendre la decisió del president del Parlament de posposar el debat d’investidura, fixin un termini dins del qual s’hagi de fer aquesta sessió sobre el candidat que es proposi. La finalitat seria “fer una primera votació d’investidura”, a fi que comenci a comptar el termini de dos mesos abans de convocar noves eleccions, si no ha fructificat abans cap intent d’aconseguir la majoria necessària.
El PSC fins i tot ha anat més lluny, i ha demanat al Constitucional que, en tot cas, fixi un termini a partir del qual “s’hagi de considerar produït un fet equivalent a aquesta primera votació”. L’objectiu seria posar en marxa per aquest procediment, si no hi ha cap altra manera, “el còmput de dos mesos per a la dissolució anticipada de la legislatura”.
Quant al recurs del Govern central contra la convocatòria d’un ple d’investidura en què el candidat fos Puigdemont, el que resoldria el TC seria l’admissió a tràmit de la impugnació. Amb això es confirmarien les cautelars que va adoptar per tancar el pas a aquest candidat. Al final, els dos recursos poden ser complementaris, si el TC suspèn definitivament aquesta candidatura i, alhora, engega el rellotge perquè se n’aconsegueixi una altra amb plens efectes legals.
Els jutges debaten la petició d’empara del PSC i que corri el rellotge cap a una investidura efectiva