ETA vota la dissolució definitiva i dona per acabat el seu “cicle i funció”
La banda delega “la lluita” per la independència basca a l’esquerra abertzale
La dissolució definitiva d’ETA ha entrat a la recta final. La banda està sotmetent a votació entre els seus membres un document en el qual admet que el seu “cicle i funció” s’han acabat, descarta continuar com a “organització convencional” i insta els seus militants a “aportar i mantenir la cohesió” del moviment independentista a través de l’esquerra abertzale. “El final del cicle resulta cada vegada més evident i, a conseqüència de les decisions preses, en gran part ja s’ha produït”, explica el grup terrorista en un text publicat ahir al diari Gara, en què reconeix que el cessament de l’“estratègia politicomilitar” el 2011 –després de causar més de 800 morts– “va marcar el començament del final”.
Després de mesos de discussions i debats al si de la banda, la votació de la proposta política presentada als seus integrants, la majoria a la presó, és l’últim pas per posar fi a la seva activitat, una dissolució que s’espera per abans de l’estiu. El document, redactat l’abril de l’any passat, es vota en la seva totalitat i les opcions són sí, no o en blanc. “Ens correspon tancar el temps del conflicte armat i les situacions relacionades per oferir totes les nostres forces a potenciar el procés polític”, indica. “L’única manera de fer-ho és que prenguem directament la iniciativa, sense esperar res ni ningú”, destaca l’organització.
ETA delegarà “la lluita” independentista a l’esquerra abertzale descartant convertir-se en un “agent”. La banda desestima continuar com a “organització convencional” perquè suposaria “reinventar estratègia, funcions concretes i mitjans de lluita i influència” i també rebutja ser una “organització civil”, ja que, segons destaca, “amb la finalitat de mantenir algun tipus d’autoritat moral, les àmplies majories que cal aconseguir no ho entendrien.
“ETA deixarà de ser un agent que interpel·la i és interpel·lat, ja no existirà”, subratlla l’organització, que indica que l’esquerra abertzale ha demostrat “prou maduresa i capacitat de lluita” i admet que aquesta és “molt més eficaç per al repte a què ens enfrontem avui dia”. En aquest sentit, commina els seus militants a formar-ne part per treballar per la independència del País Basc. “No és el moment d’anarse’n cap a casa, ans al contrari, la present fase política necessitarà la força i l’impuls de tots”, defensa.
Segons Gara, la participació en la votació està sent molt alta i, com ja va avançar la primera setmana de gener el Fòrum Social, una plataforma propera a l’entorn d’ETA i en contacte amb els mediadors internacionals que van conduir el desarmament de l’any passat, el final definitiu de la banda s’espera per abans de l’estiu.
Els prop de 300 reclusos d’ETA constitueixen el gruix dels votants sobre el document, als quals cal afegir una desena de membres en la clandestinitat i uns quants integrants que han abandonat la presó després de complir condemna.
El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va restar valor al text i va assegurar que no té “elements de judici” per augurar la desaparició d’ETA aquest any, alhora que va destacar que no sap si el document de la banda concorda “amb el que està fent”. En aquest sentit, va recordar l’acte de desarmament de l’any passat a Baiona, un “paperot” en què “van prometre lliurar el seu arsenal” i que “va quedar en el que va quedar”. Zoido va condicionar un canvi de política penitenciària al fet que els interns d’ETA donin suport a la dissolució de la banda, demanin perdó, paguin els deutes amb les víctimes i col·laborin a aclarir assassinats.
Mentrestant, el Parlament basc va rebutjar ahir els homenatges a presos d’ETA en una setmana marcada per la rebuda de diumenge a Andoain (Gipuzkoa) a dos reclusos que van col·laborar en l’assassinat del cap de la Policia local, una ongi etorri a què van anar dirigents del PP per protestar. La Cambra de Vitòria, amb un text avalat pel PNB, el PSE-EE i Podem, va condemnar aquests actes perquè suposen una “revictimització” de les víctimes i un atac als drets humans.
El PP, que havia portat el debat al Parlament amb una proposta en què demanava que l’Ertzaintza impedís aquests homenatges i que no va sumar cap suport, va fer costat només al primer punt de la declaració, el del rebuig de les rebudes. EH Bildu es va abstenir.
El Parlament de Vitòria aprova una declaració de condemna dels homenatges als presos etarres