Espanya, el país europeu on la percepció de la corrupció creix més
Espanya és el país europeu on la percepció de la corrupció ha empitjorat més entre els anys 2000 i el 2017, segons l’índex anual de Transparència Internacional. Això també vol dir que la posició d’Espanya al rànquing de països (de menys a més corruptes) ha descendit sensiblement, fins al punt de caure del lloc número 20, fa 18 anys, als llocs del 42 al 45, actualment, amb Xipre, Dominica i la República Txeca, i just al davant de Geòrgia, Malta o Ruanda.
Cal assenyalar que l’any 2000 l’índex només el formaven 90 països, però que a partir del 2007 la xifra global s’ha mogut entorn dels 180 actuals, i fa onze anys Espanya ocupava el lloc número 25 en nivell de transparència. L’estudi assenyala, tot i així, que des del 2012 s’han homologat els mètodes de puntuació “per facilitar la comparació diacrònica”, de manera que, si es contrasta la situació actual d’Espanya (del lloc 42 al 45, amb un total de 57 punts) amb la de fa sis anys (llocs 30-31, amb 65 punts), les percepcions sobre la corrupció s’han deteriorat acceleradament.
Aquest índex classifica 180 països i territoris segons els nivells percebuts de corrupció al sector públic per experts i empresaris de cada país, i utilitza una escala de 0 a 100 en què 0 és altament corrupte i 100 molt transparent. El 2017 l’índex revela que més de dos terços dels països van obtenir puntuacions per sota de 50 i que la mitjana es va situar en 43.
Nova Zelanda i Dinamarca són els països que ocupen el primer lloc en nivell de transparència, amb qualificacions de 89 i 88 punts, respectivament. En canvi, Síria, el Sudan del Sud i Somàlia tenen les puntuacions més baixes (amb entre 14 i 9 punts). La regió amb més bones puntuacions és Europa occidental, que registra una mitjana de 66 punts. Així mateix, França (amb 70 punts), Portugal (63) o Polònia (60) són alguns dels països europeus que superen Espanya en transparència.
L’informe de Transparència Internacional inclou una sèrie de mesures urgents per combatre la corrupció a Espanya. I entre aquestes mesures figura un “pacte integral contra la corrupció” i propostes específiques com “la despolitització dels òrgans constitucionals”, “la prohibició de concedir indults per corrupció”, “la reducció del número d’aforats” (ja que cap país europeu no en té tants com Espanya), “el compliment de la normativa sobre publicitat de contractes públics” o “l’eliminació del discrecional i poc transparent sistema de lliure designació dels secretaris, interventors i tresorers de l’administració local”.