Tot normal

Aquestes coses normals que passen a Espanya, ho són tant, de normals, que no passen en cap altra banda. Si més no, en cap altra banda veïna i amb Estat de dret consolidat. La llista és tan llarga com indigna, i ens reporta episodis foscos, com mantenir en democràcia un mausoleu construït amb treball semiesclau per a més glòria d’un dictador que va matar milers de persones; o protegir els privilegis de la família del dictador, la fortuna de la qual es va forjar en la impunitat i l’espoli.

Per cert, en el súmmun de la ignomínia, ara han posat a la venda el Pazo de Meirás per vuit milions d’euros, una propietat que es va regalar a Franco després d’obligar a una col·lecta forçosa per comprar-la. La frase de la Junta Pro Pazo del 1938, sota autoritats franquistes, és un poema al feixisme: “Encomanem els alcaldes a visitar personalment els seus conveïns perquè ningú no pugui demà considerar-se postergat del seu desig de contribuir amb el seu gra de sorra al Pazo del Caudillo”. Als funcionaris se’ls va reduir un 5% el sou també voluntàriament. El Pazo, la fortuna, el passaport diplomàtic dels Franco durant anys, l’exempció d’impostos..., tot tan normal...

També és normal que un tal Manuel Sánchez Corbí fos condemnat el 1997, juntament amb dos guàrdies civils més, a dotze anys i sis mesos de presó, més divuit d’inhabilitació, per les tortures infligides al membre d’ETA Kepa Urra. Les lesions patides per Urra ocupaven dos folis sencers del sumari. Corbí era tinent quan es van produir els fets, es va convertir en capità durant el procés, va ser ràpidament indultat per Aznar i se’l va ascendir a comandant. Ara és coronel i, entre altres encàrrecs subtils, el Govern espanyol l’ha enviat com a representant estatal al Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura, on fa conferències sobre el tracte que han de rebre els detinguts. Sens dubte, té experiència..., i no, no és una broma la notícia. Ergo, tot normal...

Com normal és que el cap de la Policia Judicial de Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena, responsable de la investigació contra el procés i l’1-O, es dediqui a Twitter, i sota el pseudònim de Tácito (@nmaquiavelo1984), a escriure improperis contra polítics que investiga, entitats sobiranistes, Mossos o periodistes que no segueixen la seva línia, com bé ha denunciat Público. Sens dubte, d’això se’n diu imparcialitat jurídica, rigor professional i apolitisme confés, o potser no, potser és una vergonya majúscula, com la resta de vergonyes que decoren aquest article mort de vergonya.

Finalment, sembla normal que tot això sembli normal, que no existeixi una massa crítica escandalitzada, que el PSOE miri cap a una altra banda, que la democràcia es permeti aquests abusos indecents, que tot valgui en el tot s’hi val contra “els enemics” de la pàtria, o en el tot a favor dels “salvadors” de l’ídem. Certament, Franco ho va deixar tot ben lligat.

Una vergonya majúscula, com la resta de vergonyes que decoren aquest article mort de vergonya