L’honorabilitat de les oenagés
Després que es coneguessin els abusos sexuals a Haití comesos per uns cooperants d’Oxfam, més de mil socis espanyols d’aquesta oenagé s’han donat de baixa. Fora d’això, aquest descobriment ha portat a revelar altres successos similars, com en el cas de Metges Sense Fronteres (MSF). Els delictes sempre són repugnants, però encara més quan provenen de persones adscrites a organismes dedicats a la protecció de gent vulnerable. No obstant això, el coneixement d’aquests fets ha de conduir a la total desconfiança i proscripció pel que fa a les oenagés? D’unes en especial, o de totes en conjunt?
Pel que respecta a Oxfam, ha perdut donants particulars i d’empreses. El seu gran error ha estat no haver fet públics immediatament els actes indignes realitzats per alguns dels seus membres. Va investigar, va expulsar, però va guardar silenci justament per no despertar desconfiança entre els socis efectius o potencials. Tot i això, tard o d’hora la veritat acaba emergint en tots els àmbits la major part de vegades, encara que, per desgràcia, no sempre. Aquesta vegada sí que ha sortit a la llum, i això ha suposat que també MSF hagi declarat que fa un any va haver de despatxar 19 cooperants.
Se’ls pot acusar d’opacitat, tot i que no de consentiment. La reserva anava al capdavall encaminada a preservar el seu bon nom tant com la seva tasca humanitària. I en aquest punt de la reflexió, valgui destacar dos factors. D’una banda, prenent com a referència els 40.000 cooperants amb què compta MSF, els 19 assetjadors citats representen un 0,05% del total. D’una altra, cal assenyalar la diferència existent entre la ressonància que els abusos han adquirit en l’opinió pública i la poca que acostumen a tenir les seves accions d’auxili en regions misèrrimes i en països en guerra. Que uns quants rufians s’aprofitin de la seva prepotència davant els dèbils no hauria de fer oblidar que són les oenagés les que principalment aporten ajuda, les que sovint pateixen atacs en campaments i bombardejos en hospitals i ambulàncies.
Sens dubte, el perjudici per als que requereixen assistència mostra un doble tall. Dany per a les víctimes d’abusos i dany per als desemparats en general, inclosos per damunt de tot els que es troben en zones de guerra, perquè com menys donants, menys ajuda. Al cap i a la fi, és còmode jutjar i execrar asseguts còmodament al sofà.