La realitat virtual posa a la pell de les seves víctimes els maltractadors
Amb les ulleres de realitat virtual, els homes que participen en el projecte, condemnats per violència de gènere, comproven que les seves cames i les seves mans són de dona i al mirall veuen un cos femení. Per la porta entra de males maneres un home que els ordena que callin i s’acosta cada vegada més amb frases desqualificadores. Pega una manotada a un telèfon que surt disparat i s’acosta encara més. Mirant-lo als ulls, exigint que el miri, amb un reiterat “Que callis!” si gosen contestar a l’avatar.
I la majoria s’encongeixen i miren a terra. I reconeixen que s’esperaven un cop i es van sentir amenaçats. És una de les escenes de maltractament de l’eina de realitat virtual immersiva que ha desenvolupat l’equip de neurociència de l’Idibaps i la Universitat de Barcelona. Ja s’està utilitzant al servei de mesures penals alternatives del departament de Justícia a Barcelona, en què s’ocupen de proporcionar cursos de rehabilitació a condemnats per maltractament que, a proposta del jutge, trien aquesta opció en lloc de la presó.
“Hem pogut demostrar que la immersió en aquesta realitat virtual té efectes en la capacitat de l’agressor de reconèixer les emocions i el patiment de l’altre, el principal dèficit dels maltractadors”, explica Mavi Sánchez, investigadora Icrea de l’Idibaps i coordinadora de l’estudi publicat al Scientific Reports.
Els investigadors han desenvolupat l’eina amb la col·laboració de més de 200 agressors i han comparat la resposta fisiològica, emocional i cognitiva de 20 d’ells amb 20 homes sense cap relació amb la violència. “La principal dificultat que ens referien els psicòlegs especialitzats l’hem corroborat: tots ells tenien una gran dificultat per reconèixer cares de por en dones. Específicament en les dones. La sessió de realitat virtual modifica significativament aquesta capacitat de reco-
neixement”.
Els participants condemnats reconeixen que, a diferència del que senten davant d’una pel·lícula, això els resulta real i els ha provocat por, s’han sentit amenaçats. Algun arriba a reconèixer que “aquest paio” virtual els ha fet sentir francament malament. “Jo també la tracto així”, admet un d’ells. I, amb els crits, se sentia espantat i no sabia com reaccionar.
Els investigadors volen arribar a avaluar l’impacte d’aquesta ajuda virtual en la reincidència dels maltractadors, però els falten uns anys de perspectiva. I han creat una empresa amb la UB per alimentar i comercialitzar els escenaris i els objectius.
L’Idibaps inclou aquest tipus d’estudis “perquè la missió de la investigació és intentar transformar la realitat per millorar les condicions de vida de les persones”, resumeix Elías Campo, el seu director.