La veu de Sant Just
Comença el compte enrere per a la reinauguració d’un dels orgues més singulars de tot Catalunya
Les persones que vagin aquests dies a la parròquia dels sants Just i Pastor, una de les més antigues de Barcelona, no només es retrobaran amb ells mateixos o amb Déu. També amb la música. L’orgue de la parròquia, que va emmudir el 2016 per una infinitat de patologies, ha estat sotmès a una restauració digna d’un orfebre al taller que l’orguener Albert Blancafort té a Collbató. Aquesta localitat del Baix Llobregat figura al mapamundi organístic gràcies a ell, el seu pare i artesans com ara l’italià Silvio Puggina.
El mestre Blancafort, de 53 anys, fill d’orguener, net de compositor i besnet de melòmans, ha construït els orgues de la Sagrada Família, de la basílica de Montserrat, de l’auditori de Tenerife i de les catedrals de Castelló i Alcalá de Henares, entre d’altres. La seva feina ha permès que un dels instruments musicals més singulars de Catalunya, com el qualifiquen els experts de L’Auditori de Barcelona, hagi recuperat la veu.
Així ho descobriran els qui tinguin la fortuna de coincidir amb les tasques d’harmonització que du a terme l’alemany Albert Nass. Ahir va ser un dia extraordinari perquè, tot i que encara no han col·locat tots els tubs, van fer cantar l’orgue els mateixos Blancafort i Nass, a més del rector de l’església, Armand Puig. Des de València, on era per motius professionals, el castellonenc Juan de la Rubia sentia enveja sana. Organista de la catedral de Barcelona, virtuós reconegut mundialment i professor d’improvisació de l’Escola Superior de Música de Catalunya, De la Rubia compta els dies que falten per a la reinauguració de l’orgue. L’acte tindrà lloc el 18 de març amb la celebració de dos concerts. Un al matí, a càrrec d’un altre nom il·lustre de la interpretació, Bernat Bailbé, l’organista de Sant Just; i un altre a la tarda, protagonitzat per De la Rubia.
Abans, el 10 de març, se celebrarà la benedicció de l’instrument musical com a instrument litúrgic, que durant un dia convertirà en una mena d’amfiteatre aquesta església de Ciutat Vella, que s’alça sobre restes arqueològiques romanes del segle I d.C. i una església visigòtica del segle VI. L’ofici serà celebrat pel pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que dialogarà des de l’altar major amb l’orgue, a l’altre extrem de la nau central, que aquest cop farà cantar un altre monjo benedictí, Jordi-Agustí Piqué.
Aquest orgue és un dels pocs que va sobreviure als convulsos temps de la Guerra Civil, quan es van destruir prop del 90% dels orgues de Catalunya. La veïna església del Pi també es va salvar i alguns creuen que saben per què. La llegenda afirma que el sagristà, que sabia la sort que tenien altres temples, va treure uns bancs al carrer i els va cremar.
Quan va arribar una multitud enfurismada i amb torxes, el sagristà els va ensenyar les restes fumejants i els va dir: “Aquesta església ja ha cremat, anem a buscar-ne una altra”. No se sap què o qui va salvar l’orgue de la parròquia dels sants Just i Pastor, però el que no va poder la guerra, ho va fer el pas del temps i la mala conservació. Disfuncions, fuites i traspassos d’aire, desajustos, desafinaments i, entre altres mals, la lepra de l’estany, que corroïa algunes peces. Ara, després d’un exili d’un any a Collbató, ha tornat a renéixer.
Els experts de L’Auditori de Barcelona elogien l’instrument, un dels pocs que es va salvar de la Guerra Civil