Les pel·lícules que ens retraten
Les pel·lícules de periodistes –com les de judicis– tenen alguna cosa que fa que (gairebé) totes siguin bones. Aquesta afirmació tan atrevida no és més que la impressió subjectiva d’un periodista compartida per altres col·legues (no tots).
Fins a cert punt és comprensible que els que es dediquen a buscar informació i a transmetre-la al públic vegin una mitificació de la seva rutina diària en l’idealisme amb què, en general, el cinema ha tractat el periodisme.
En totes les llistes de pel·lícules sobre periodisme apareix en un lloc destacat Tots els homes del president, la pel·lícula amb què Alan J. Pakula va presentar la història de l’escàndol Watergate i la feina dels dos periodistes de The Washington Post que va acabar amb la dimissió del president dels Estats Units.
El món periodístic ha tornat a recordar aquest clàssic del cinema arran de l’estrena de The post (aquí Los archivos del Pentágono), dirigida per Steven Spielberg amb Meryl Streep i Tom Hanks com a protagonistes. La història es desenvolupa al mateix diari poc abans del Watergate.
Aquestes dues pel·lícules descriuen casos reals, com Spotlight (2015), que narra com un grup de periodistes de The Boston Globe van destapar una vergonyosa trama de pederàstia.
La virtut d’aquestes pel·lícules des del punt de vista del periodista és que no només descriuen amb realisme les pràctiques professionals, sinó que van més enllà, mostrant la cultura que es viu a les redaccions i destacant el gran poder que té la informació per transformar la societat.
En l’àmbit de la ficció, tot i que inspirades en casos reals, hi ha autèntiques obres mestres. Des de Ciutadà Kane (1941) fins a Lluna Nova (1940) i el seu sensacional remake Primera plana (1974).
En totes es respira la cultura periodística. Molt posterior (1994) i no tan publicitada, una petita joia de Ron Howard amb Michael Keaton i Glenn Close, The paper (aquí amb un altre títol de gran tòpic: Detrás de la noticia).
Si busqueu informació per internet sobre una pel·lícula de periodistes elogiada per la professió –per exemple, Frost/ Nixon o Bona nit i bona sort–, veureu que cap no està tan ben puntuada pel públic en general com pels periodistes. Sembla que caiem fascinats quan algú retrata la nostra feina. O sigui que no feu gaire cas de la primera frase d’aquest article.