Sixena, sense monges

Avui, 23-F, s’obre al monestir de Sixena la sala amb les 44 obres traslladades cautelarment, per mandat judicial, des del Museu de Lleida. Ahir la diòcesi de Barbastre activava la demanda civil per reclamar al museu 111 peces del patrimoni de la Franja i es presentava el llibre de Francesc Canosa Sixena: la croada de la memòria. I dimecres, a l’Ateneu Barcelonès, s’organitzava un debat entre Josep Giralt, director del Museu de Lleida, i l’arquitecte Carlos Bitrián (Acció Pública per a la Defensa del Patrimoni Aragonès)... És injust dir que el procés és el monotema, Sixena li va al darrere.

El debat a l’Ateneu va aportar com a mínim reflexions valentes i prou lúcides. Giralt va exigir que per convertir el monestir de Sixena en un centre museístic: “Primer fem fora les monges... Que es busquin un altre lloc”. I és que actualment el monestir està llogat a una comunitat religiosa que és la que fixa els horaris d’obertura. La seva proposta de futur: “Que en lloc de reclamar pintures tinguin un mapping com a la Vall de Boí”. També va reconèixer contactes, fins i tot amb el bisbe de Barbastre, per a una “gestió compartida”, tot i que es va mostrar molt pessimista sobre un possible acord. Bitrián va evitar les disputes politico-territorials, però va recordar que Sixena “és una ferida de guerra no curada”. I es va mostrar partidari de treure el cartell a l’entrada del monestir que atribueix l’incendi del 1936 a les “milícies catalanes”. És evident que no es tracta d’atribuir-lo ara a les milícies aragoneses. Cal, va afegir, “desnacionalitzar la qüestió”.