Greta a través de Saoirse
Lady Bird
Direcció: Greta Gerwig Intèrprets: Saoirse Ronan, Laurie Metcalf, Tracy Letts, Lucas Hedges Producció: EUA, 2017. 94 min Comèdia Aquests últims anys Greta Gerwig està cisellant un dels caràcters més atractius de la comèdia independent americana. En cada pel·lícula encarna un personatge diferent que a la fi acaba sent sempre el mateix: ella mateixa, una noia culta i intel·ligent però indecisa, contradictòria moltes vegades, a la recerca del seu lloc sota el sol i, si pot ser, una identitat. Des de les primeres experiències en l’anomenat cinema mumblecore (Hannah take the stairs o Baghead) fins a les més recents Frances H .i Damiselas en apuros, passant pels breus rols a les ordres de Woody Allen (A Roma amb amor )iMia Hansen-Love (Edèn), dos cineastes pròxims al seu univers, l’actriu ha demostrat tenir carisma, talent, imant i personalitat. La seva presència en el guió d’algunes d’aquestes obres, com també en la direcció compartida de Nights and weekends, confirma que, a més d’un rostre i un temperament molt emblemàtics, en Gerwig hi ha un discurs. Una autora.
I autora total a Lady Bird, pel·lícula revelació de la temporada amb ni més ni menys que cinc nominacions als pròxims Oscar, i de les grosses: pel·lícula, guió i direcció per a Gerwig, actriu protagonista (Saoirse Ronan) i actriu de repartiment (Laurie Metcalf). Gerwig aquí no apareix perquè Lady Bird és el relat dels seus dies previs a la universitat, a Sacramento, cap al 2002, i el seu paper recau en Ronan, una altra jove actriu que creix i creix artísticament sense fre: Expiació, The lovely bones, Brooklyn... Tots els clixés de la comèdia de coming of age hi són presents: la companya d’institut, un parell de xicots, el ball de graduació, la rebel·lia, l’enfrontament amb els pares... Però, passats pel filtre de la cineasta, adquireixen un to definitivament convincent: diàlegs inspirats, un sagaç sentit de l’observació social, relacions intenses (la d’amor-odi amb la mare és particularment brillant) i una narració inusualment econòmica en la durada de les escenes, que semblen apunts de diari íntim.