“La nostra química intenta protegir el medi ambient”
Rubén Martín i Francisco Juliá-Hernández, químics de l’ICIQ
La química que fem al meu laboratori es guia per un criteri de sostenibilitat. Intentem utilitzar matèries primeres abundants a la Terra, fer un ús racional dels recursos, limitar la contaminació i aportar el nostre gra de sorra per protegir el medi ambient”, explica Rubén Martín, investigador Icrea a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) a Tarragona.
Amb aquest plantejament, es va proposar d’obtenir productes d’interès industrial fixant CO2 (“és el principal responsable del canvi climàtic”) en hidrocarburs (“que són molt abundants”). La investigació, que té com a primer autor Francisco Juliá-Hernández i es va presentar al maig a la
revista Nature, obre la via a obtenir àcids grassos de manera més sostenible que fins ara.
Quins àcids grassos pot obtenir?
R.M. Els àcids grassos s’utilitzen en múltiples indústries. Detergents, lubricants, cosmètica, tèxtil, farmàcia... És un mercat creixent que assolirà els 20.000 milions de dòlars en un termini de cinc anys. Per això és important obtenir-los de manera sostenible. Amb el nostre mètode es poden obtenir tots aquests àcids grassos d’interès industrial.
Com s’obtenen fins ara?
F. J.-H. Es trituren plantes per extreure’n els lípids i després es refinen per separar els àcids grassos. Els que no es poden obtenir de les plantes es preparen amb mètodes sintètics que utilitzen reactius tòxics com el monòxid de carboni i metalls preciosos.
I com els obtenen vostès?
R.M. Hem dissenyat un catalitzador, que és una espècie de vareta màgica perquè permet que es produeixi una reacció que d’una altra manera no seria possible i, a més, no es destrueix en la reacció. La vareta queda intacta i pot afavorir que es repeteixi la mateixa reacció una vegada i una altra. Fem màgia, en certa manera.
Com es dissenya una vareta així?
F. J.-H. Vam decidir fer un catalitzador de níquel perquè és un metall abundant, versàtil, barat i molt poc tòxic. Aquest catalitzaamb dor ens permet fixar el CO2 en la posició que vulguem dels hidrocarburs, i obtenir així diferents tipus d’àcids grassos.
Que significa “la posició dels hidrocarburs”?
R.M. Ho podem explicar amb una analogia. Els hidrocarburs els quals hem treballat són molècules formades a partir d’una llarga cadena d’àtoms de carboni. Podem comparar aquesta cadena amb una via de tren on cada àtom de carboni és una estació. El nostre catalitzador és com un tren que es desplaça per aquesta via d’àtoms de carboni i que pot dipositar el CO2 a l’estació que li diguem. D’aquesta manera, a partir d’un únic derivat del petroli, podem obtenir diferents productes, que tenen diversos usos en la indústria.
Dit així, sona senzill. Com és que ningú no ho havia fet?
R.M. Per obtenir aquest catalitzador, primer t’has de convèncer que és possible aconseguir-ho i que val la pena intentar-ho. En realitat, la indústria ja té altres maneres d’obtenir àcids grassos, encara que són més costoses i menys sostenibles. Després has d’adquifàcil, rir els coneixements per dissenyar el catalitzador i entendre com funciona per controlar-lo. Has d’aprendre a conduir el tren.
F. J.-H. Al principi el tren era molt lent. Vam haver de tunejarlo perquè llisqués millor per la via i pogués córrer més. No ha estat
ens ha costat més de quatre anys.
Quines esperances tenen que la indústria apliqui la seva tecnologia?
R.M. Ara per ara hem patentat la tecnologia i a l’ICIQ ens plantegem crear un spin-off perquè aquesta idea es pugui aplicar.
Perquè s’apliqui haurà de ser més rendible que la tecnologia actual.
F. J.-H. Els mètodes industrials actuals per obtenir àcids grassos a partir de derivats del petroli són molt costosos. Com li dèiem, s’utilitzen gasos tòxics com el monòxid de carboni i metalls preciosos com el rodi. Un catalitzador de níquel que utilitza CO2, una substància anodina i molt
abundant a l’atmosfera, serà molt més assequible. R.M. A més, té l’avantatge que pot ajudar a reduir les emissions de CO2 en la indústria química.
Com?
R.M. Permet capturar el CO2 durant el procés de producció dels àcids grassos, i així no s’allibera a l’atmosfera. El nivell d’emissions d’avui dia no és sostenible.
Podria capturar també l’excés de CO2 que ja s’ha alliberat a l’atmosfera?
R.M. És una cosa que va més enllà del que pot fer el nostre catalitzador. Aquest avenç és una prova que es poden desenvolupar tecnologies per capturar CO2 però, per si sol, no resoldrà el problema del canvi climàtic. El que necessitem és una combinació de tecnologies per contenir la quantitat de gasos d’efecte hivernacle en l’atmosfera.