EL DIETARI D’‘EL MÓN’
Setmana 25: Tres declaracions valentes: Joan Collet, Antón Losada i Artur Mas. Un luxe sentir de tertuliana l’allau comunicatiu que és Ana Pastor; i viatgem a Madrid per xerrar amb els estimats Maribel Verdú i Santiago Segura.
Joan Collet Ningú no pot dubtar del compromís de Joan Collet amb el RCD Espanyol. Ningú. Perico excessiu (amb respecte), polemista amb el barcelonisme a nivells extraordinaris, quan escau és autocrític. Avui Collet ha vingut fort, dur, contundent contra els aficionats que van agredir un nano perico que va anar amb el seu avi diumenge a l’estadi de Cornellà- el Prat amb una bandera estelada. Collet, a més, es va emprenyar quan es va assabentar que la família del noi havia decidit donar-se (tota) de baixa com a socis del club. Collet està indignat amb els 200 o 300 aficionats intolerants de sempre, i ja m’ha dit que no pensa callar. Continuarà la batalla contra els intolerants i espero que continuï enviant-me missatges preguntant-me: “Com estàs, culerot?”.
Antón Losada Tertúlia pausada, explicativa des de tots els punts de vista. És el que tenen (malgrat lectures interessades censores de sordes orelles centralistes) les tertúlies plurals on (gairebé) tota la ciutadania pot sentir-se còmplice d’alguna de les opinions mostrades. Avui amb Iñaki Ellakuría, Rafael Nadal, Alejandro López Fonta i Antón Losada. M’agraden les tertúlies perquè sempre aprens coses, tots en saben més que tu, i això sempre suma. Losada és professor universitari, i pagaria per anar d’espectador a una de les seves classes. Deu ser una mena de professor Keating d’El club dels poetes morts. L’Antón té aquella rara habilitat d’opinar i, per fortalesa i continguts, fer-te canviar de parer. En això em recorda David Trueba, un altre dels grans conversadors.
Artur Mas Arriba relaxat i es nota per antena. Menys tens que en les últimes entrevistes, deixa anar perles que creen un gran debat a les xarxes socials sobre la gestió del post-1 d’Octubre i de la fallida declaració d’independència. Acaba l’entrevista i parlem cara a cara de política, tots sols, sense tertulians, sense càmeres, sense caps. Només nosaltres, a pèl. I és llavors quan m’explica que el 23 de desembre va estar a la presó d’Estremera per visitar Joaquim Forn i Oriol Junqueras. Va ser amb la dona de Forn, Laura Masvidal; una de les filles de l’exconseller, i amb Xavier Trias. Els va veure bé malgrat ser dos dies abans de Nadal. I remata: “Que aquesta gent sigui a la presó és un dels fets més inexplicables de la història de la democràcia”.
Maribel Verdú Vaig a Madrid i a l’AVE veig la comèdia que d’aquí una setmana estrenen Santiago Segura com a director i Maribel Verdú com protagonista suprema, Sin rodeos. Adoro la Maribel des de fa anys. Si hi ha un regal que et dona fer un programa de sis hores cada matí és l’oportunitat de conèixer gent com ella, que es converteixen en amics. És un torrent de bon rotllo. Avui vol que li recomani sèries. Segura i jo li preguem que vegi Joc de
trons, però no li dona la gana. En canvi, ella ens ordena que ens posem amb Line of duty. Segura i Verdú es posen les mans al cap quan s’assabenten que no he vist Breaking bad. “T’ho ordeno”, diu la Maribel. Ho faré. Li he promès un WhatsApp per explicar-li què m’ha semblat la primera temporada. A veure.
Ana Pastor Sempre m’ha fet la sensació que el model de La Sexta està basat en el de RAC1: quan passa alguna cosa, apareixem allà en bloc. Qui sigui, però sempre hi ha algú explicant-ho. He demanat a Ana Pastor que vingui a la tertúlia que fem des de Madrid. L’Ana és periodisme en vena, una allau de comunicació, com la seva parella, García Farreras. Rep missatges de WhatsApp constantment durant la tertúlia (igual que als seus programes ), vol saberho tot i interpel·la sense parar. Duu una targeta d’aquestes televisives d’El objetivo per prendre notes. Al seu costat, una de RAC1. A la targeta de la ràdio hi fa dibuixets. A la del seu programa de La Sexta hi escriu paraules. Curiós. Ha estat un luxe de tertúlia. Bea Talegón, Rocío, Jordi Bosch i Ana Pastor. Impressionant.