Espècies en perill d’extinció
“Espècies en perill d’extinció”. Així és com l’escriptor Javier Pérez Andújar va descriure Lluís Rabell i Joan Coscubiela ahir durant la presentació del llibre d’aquest últim, Empantanados (Península), i davant una audiència amb una mitjana d’edat política i biològica que la situava justament en aquella inquietant expectativa de “final històric”. L’acte va ser de fet un homenatge a la vella guàrdia d’ICV (i als supervivents del PSUC i de l’“esquerra de carrer”) a través d’un relat: el de la peripècia de la “patrulla nipona”, que, comandada per Coscu i Rabell, es va deixar la pell des del setembre del 2015 en un “Parlament hostil”, i abandonada a la seva sort per una part dels seus correligionaris de Catalunya Sí que es Pot davant els abismals “camps de mines” del procés sobiranista.
La presentació, molt aplaudida per un públic que va deixar petita la Casa del Llibre, es va convertir així en una inevitable revenja entre els antics ecosocialistes i una esquerra (els comuns i Podem) que “abusa de la tàctica fins a deformar la mateixa idea”, en una imitació de
Joc de trons o de la “divina comèdia” de Dante (Fachin).
Degudament encaminat per un altre dels presentadors de l’acte, la periodista Neus Tomàs, Coscubiela va marcar distàncies amb Ada Colau, a qui va acusar de “legitimar l’estratègia suïcida del sobiranisme” amb el seu aval al procés. I per descomptat l’exdiputat que va aconseguir arrencar l’aplaudiment dels parlamentaris de Cs, PSC i fins i tot PP (malgrat l’enuig de Xavier García Albiol) durant el ple del 7 de setembre, no es va abstenir d’arremetre contra el “soviet carlí” que va proclamar una “inexistent” república catalana, “enganyant” els seus seguidors i “menyspreant” mitja Catalunya i la força del mateix Estat espanyol.
És veritat que Coscubiela va tancar l’acte prometent el futur per a “qui no tingui por” de dir la veritat. Però això no va impedir que tant ell com els assistents evoquessin una generació que mira impotent i amb tristesa la ruptura a trossos del seu somni d’una Catalunya per a tothom. L’antic sindicalista que es va sentir abandonat pels seus teòrics aliats va evitar citar un altre abandonament més greu per a l’esquerra: el d’una part substancial del seu electorat, que s’ha deixat arrossegar per la dinàmica de blocs i ha contribuït a dinamitar tots els ponts de l’entesa. Potser per això també va acudir a l’acte una qualificada delegació del PSC.