L’Espanyol fulmina el Madrid amb un gol al 93
L’Espanyol se supera i doblega els blancs amb un gol final de Gerard Moreno
Barcelona, Atlètic i, ara, Reial Madrid. L’Espanyol ha aconseguit aquesta campanya un triplet de victòries impensable fa tot just dos anys. Instal·lats en l’apatia, però amb la millor plantilla de l’última dècada, els blanc-i-blaus van demostrar que se superen davant els grans reptes. Mancat de referents, l’espanyolisme ha trobat en Gerard Moreno el seu gran ídol. Ahir va ser el protagonista del partit i l’autor d’un gol amb què va posar les coses al seu lloc davant un Reial Madrid insuls, víctima de la rotació massiva que va planificar Zidane.
Quique Sánchez Flores va complir i l’Espanyol va sortir a totes a la recerca de donar una nova sorpresa, com ja va fer contra el Barcelona, a la Copa, i l’Atlètic, a la Lliga. Amb Gerard Moreno i Sergio García formant parella d’atac d’inici, i Piatti i Darder a les bandes per completar una clara aposta ofensiva contra un rival de talla. Per una vegada sense canvi de dibuix ni altres experiments amb què el tècnic ja té acostumada la seva afició.
Que a l’onze del Reial Madrid hi hauria sorpreses era una evidència. El que era més difícil de preveure és que Zidane deixés fora de la convocatòria Cristiano i que donés la titularitat a l’atac als exespanyolistes Lucas Vázquez i Marco Asensio, que van flanquejar Bale, ahir desaparegut com a punta.
Fa temps que el madridisme demana un relleu generacional i el tècnic ahir els en va oferir un avançament. No només a l’atac. A baix, va apostar per Achraf, que curiosament va debutar com a titular davant l’Espanyol al partit d’anada, i Nacho en els laterals. Tot i que el més innovador va ser el doble pivot que van formar Llorente i Kovacic. Però aviat es va veure que a aquest
DUES REALITATS OPOSADES Sánchez Flores va desistir ahir d’experiments contra un rival amb moltes rotacions
nou Madrid encara li falta molt bull.
Amb aquest sorprenent guió es va escriure un partit despreocupat, en què el Madrid va començar intentant portar la iniciativa amb un Isco que s’agradava a la frontal, però que no acabava de trobar cap connexió, i en què els locals van començar jugant a l’error del rival per anar trobant a poc a poc el seu espai i firmar uns bons minuts.
Després de patir en uns primers minuts de domini blanc i veure com Diego López tornava a ser decisiu sota pals, l’Espanyol va acabar el primer temps dominant, creant ocasions clares –en especial una de Gerard abans de la mitja hora de joc– i fins i tot marcant un gol que Sánchez Martínez va anul·lar per un fora de joc inexistent. El seu au- tor, com no podia ser d’una altra manera, va ser Gerard Moreno.
El descans li va anar més bé a un Madrid bo en les individualitats, però diluït com a equip, que a un Espanyol animat que, per instants, tornava a ser un equip i a creure en les seves possibilitats. Malgrat que després de la represa tampoc no van canviar gaire les coses i Zidane va decidir moure la banqueta per treure al terreny de joc Benzema després d’asseure Isco. Un sacrilegi per al madridisme que el tècnic es pot permetre fora del Bernabeu. Després va ser Ceballos qui va entrar al lloc de Bale.
Sánchez Flores, per la seva part, va fer servir Granero i Baptistão per donar més nervi a l’equip ben avançat el segon període. I el brasiler, sens dubte, va donar una velocitat més a l’Espanyol, tot i que el canvi que més va agrair l’equip va ser que Darder tornés a jugar pel mig. Fins al punt que sota la seva batuta van ser els locals els qui es van acabar de fer amos del partit contra un rival desdibuixat que va acabar buscant el miracle amb Borja Mayoral.
Però el faedor dels miracles era al camp i anava vestit de blanc-i-blau. En estat de gràcia i al temps afegit, Gerard Moreno, amb una rematada de gran complexitat tècnica després d’una centrada de Sergio García, va fer justícia perquè aquell gol que li havia escatimat el col·legiat pugés per fi al marcador i valgués tres punts.