El cor del mític davanter Quini s’atura als 68 anys
Mor d’un infart als 68 anys Enrique Castro ‘Quini’, golejador de llegenda de l’Sporting de Gijón i el FC Barcelona
Víctima d’un infart fulminant a Gijón va morir ahir als 68 anys Enrique Castro, el popular Quini, llegendari davanter que va ser de l’Sporting de Gijón i del FC Barcelona, clubs en què va deixar el seu segell de futbolista excepcional, un davanter centre clàssic d’enorme nivell i a més una persona afectuosa, simpàtica i riallera que es feia estimar per tothom.
Nascut a Oviedo el 23 de setembre del 1949, Quini va jugar quinze temporades a l’Sporting en dos períodes, del 1968 al 1980 i del 1984 al 1987. Entre les dues etapes, durant quatre temporades, va vestir els colors del Barça.
Quini va ser un fitxatge molt esperat al club blaugrana, que va intentar la seva incorporació sense sort en moltes ocasions. Finalment va arribar al Barcelona ja amb 31 anys, però amb l’instint realitzador intacte.
Amb la samarreta del Barça va jugar 178 partits i va marcar cent gols. Només a la Lliga van ser 100 partits i 54 gols, cosa que dona una idea de la seva efectivitat davant el marc contrari. Va conquerir dos tornejos de Copa (1981 i 1983), la Recopa del 1982, la Supercopa d’Espanya del 1984 i la Copa de la Lliga del 1983. Entre l’Sporting i el Barcelona va guanyar set vegades el trofeu Pichichi (cinc a Primera Divisió i dues a Segona, categoria en què també va brillar amb els colors sportinguistes). Amb la selecció espanyola va prendre part en els Mundials del 1978 i el 1982 i en l’Eurocopa del 1980. En el moment en què es va retirar del futbol, Quini era el quart màxim golejador de la història de la Lliga, superat tan sols per Telmo Zarra, Alfredo di Stéfano i César Rodríguez.
Però el seu pas pel Barcelona va quedar marcat per un incident dramàtic que va mantenir amb l’ai al cor tota l’afició del futbol espanyol: el segrest que va patir l’1 de març del 1981, poc després d’un Barça-Hèrcules resolt amb un clar sis a zero i dos gols seus.
A la sortida del Camp Nou, mentre la seva dona María Nieves l’esperava, Quini va desaparèixer. Va ser interceptat per dos delinqüents comuns i es va obrir una tensa espera de més de vint dies, amb contactes aleshores secrets entre els segrestadors, el president blaugrana Josep Lluís Núñez i el defensa barcelonista Alexanko, sota el control de la policia, fins que es va aconseguir alliberar-lo, el 25 de març del 1981.
Van ser 25 dies de segrest, viscuts amb enorme intensitat especialment a Barcelona, entre rumors i notícies que se n’anaven anunciant i confirmant com a falses poc més tard. Malgrat la negativa inicial de diversos jugadors, el Barcelona es va veure obligat a continuar disputant els partits de Lliga per fingir una falsa normalitat. L’alemany Bernd Schuster, que tenia por que li passés el mateix que el seu company, va ser el més reticent. El rendiment de l’equip va caure en picat i només va sumar un punt de vuit possibles.
Els segrestadors van exigir cent milions de pessetes, que s’havien de dipositar en un banc suís, per la llibertat de Quini. El vicepresident blaugrana Nicolau Casaus va ser l’encarregat de traslladar la quantitat, però la col·laboració de les policies espanyola i suïssa va perme- tre aixecar el secret bancari i descobrir el nom del titular del compte on s’havia d’efectuar l’ingrés. Es van precipitar els esdeveniments i es va produir el rescat de Quini, que havia passat el seu captiveri en un zulo d’un taller mecànic de Saragossa.
Un Quini visiblement demacrat, amb barba d’uns quants dies, desconcertat, espantat i exhaust es va poder reunir amb la seva família. Anys més tard va explicar el president Núñez que després que es tanqués el cas va tenir una investigació del departament de transaccions exteriors per la presumpta evasió de cent milions de pessetes.
El futbol espanyol va quedar commocionat ahir per la inesperada notícia, ja que Quini només havia guanyat amistats al llarg de la seva carrera. L’exseleccionador Vicente del Bosque va destacar que “va ser un cavaller, estimat per tothom, això ens deixa impactats. Era una persona exemplar”. L’entrenador blanc-i-blau Quique Sánchez Flores va ser informat del fet després de l’Espanyol-Madrid i va destacar la personalitat de Quini, “franc, sincer, respectuós, humil. El considero un amic. Una d’aquelles persones bones que et trobes en aquest món”.
El FC Barcelona va fer públic un comunicat de condol en què considera Quini “llegenda del nostre club. El Camp Nou no oblidarà mai el teu llegat”. El president Josep Maria Bartomeu es va declarar “consternat”.
Els últims anys Quini havia lluitat amb èxit contra un càncer i col·laborava amb l’Sporting dels seus amors, primer com a delegat del club i últimament com a ambaixador de l’Sporting.