Valentí Fuster
CARDIÒLEG
Les investigacions de Fuster han estat citades 188.905 vegades en la literatura científica. Això el situa com l’investigador espanyol amb més citacions acadèmiques, segons el rànquing Webometrics publicat aquesta setmana.
Només hi ha dues dones en els vuitanta primers llocs de la classificació
Sis dels deu primers classificats investiguen a l’estranger
El químic Corma i els metges Esteller i Torres, líders entre els que treballen a Espanya
L’investigador del càncer Joan Massagué i el cardiòleg Valentí
Fuster lideren el rànquing dels científics espanyols més citats per altres científics, segons l’última edició de la classificació Webometrics, publicada el 26 de febrer a la pàgina web de l’organització (www.webometrics.info).
El rànquing revela un predomini de la biomedicina i de la física als primers llocs, una notable presència d’investigadors establerts en altres països i una significativa absència de dones i d’investigadors joves. Aquestes tendències es deuen en part als criteris amb què s’ha elaborat la llista.
La classificació recull dos paràmetres. D’una banda, el nombre total de citacions que ha rebut un investigador en la literatura científica pels articles publicats al llarg de la seva carrera. D’una altra, l’anomenat índex h, que combina tant la quantitat com la qualitat de la producció científica.
Tots dos paràmetres tendeixen a augmentar al llarg de la carrera d’un científic, cosa que explica que els primers llocs del rànquing estiguin copats per investigadors sènior. Ho explica també l’encara escassa presència de líders científics que s’han incorporat els darrers anys a institucions de recerca de Catalunya i, en menor mesura, de la resta d’Espanya.
“A mitjà termini tenim previst incorporar l’edat acadèmica, és a dir, el temps transcorregut des del doctorat o des de la primera publicació”, explica Isidro Aguillo, especialista en cibermetria del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i director de Webometrics.
Els rànquings, basats en els 200 milions de documents acadèmics registrats a la base de dades de Google Scholar, recullen informació de 49.000 investigadors espanyols i al voltant d’un milió d’investigadors de tot el món. En el cas del rànquing referit a Espanya, inclou investigadors espanyols establerts a l’estranger i investigadors estrangers establerts a Espanya.
Dels deu primers investigadors del rànquing espanyol, sis desenvolupen la seva activitat fora d’Espanya, tot i que la majoria mantenen vincles estrets amb la comunitat científica espanyola. És el cas de Valentí Fuster, que compagina el seu càrrec de director mèdic de l’hospital Mount Sinai de Nova York amb la direcció general del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Madrid; de Joan Massagué, director de l’Institut Sloan Kettering a Nova York, que ha impulsat la creació del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST); de l’oncòleg
Josep Baselga, director mèdic de l’hospital Memorial Sloan Kettering, que és president del comitè científic intern de l’Institut d’Oncologia de Vall d’Hebron (VHIO) i vicepresident del comitè assessor científic de la Fundació Bancària La Caixa; i del neuròleg valencià Álvaro Pascual
Leone, de l’Escola de Medicina de Harvard, que és director científic de l’estudi Barcelona Brain Health Initiative.
Tres investigadors més dels deu primers són físics afiliats a institucions espanyoles que han fet les seves contribucions més importants amb l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), on es va descobrir el bosó de Higgs.
Si limitem la llista a investigadors amb projectes fets a Espanya, el podi l’ocupen el químic
Avelino Corma, que desenvolupa catalitzadors de baix impacte ambiental a l’Institut de Tecnologia Química de València; l’investigador biomèdic Manel Esteller, especialista en epigenètica de l’institut Idibell de Bellvitge; i el pneumòleg Antoni
Torres, de l’institut Idibaps i de l’hospital Clínic.
“Els resultats mostren que a Espanya hi ha talent emigrat, però també talent local”, destaca Isidro Aguillo, director de Webometrics.
Mostren també una enorme disparitat entre homes i dones entre els autors dels treballs científics més citats. Entre els 47 investigadors d’Espanya que tenen un índex h igual o superior a 100, només hi ha dues dones. Es tracta de les físiques Carmen Albajar (de la Universitat Autònoma de Madrid, a la posició 12) i
Vasiliki Mitsou (de l’Institut de Física Corpuscular de València, a la posició 22), totes dues pels seus treballs en projectes del CERN relacionats amb l’accelerador de partícules LHC.
No apareix cap altra dona fins a la posició 81, on se situa la química María Vallet Regí , de la Universitat Complutense de Madrid, per les seves investigacions sobre desenvolupament de fàrmacs. A partir d’allà i fins a la posició 200, la presència femenina a la llista és estable amb un 15% de dones.
“Tot rànquing té les seves limitacions”, adverteix Isidro Aguilló. En el cas de Webometrics, destaca com a virtut que la base de dades de Google Scholar és transparent i conté el triple de documents que les que s’utilitzen per elaborar altres rànquings. Però reconeix que Webometrics no recull informació de tots els investigadors sinó únicament d’aquells que s’han donat d’alta (o a qui algú ha donat d’alta) a Google Scholar.
Una altra limitació destacable és que el rànquing no té en compte si un investigador ha tingut un paper decisiu o secundari en una recerca. Així, quan un treball és citat per altres científics, Webometrics no distingeix entre el primer autor (que sol ser qui fa la major part del treball), l’últim (que sol ser qui el dirigeix) i qualsevol dels intermedis (que solen tenir-hi una participació menor).
Tampoc no pondera de manera diferent els autors d’un treball amb pocs signants que els d’un altre amb molts signants. Per exemple, en el cas dels articles relacionats amb el descobriment del bosó de Higgs, que van tenir milers de coautors, Webometrics suma milers de citacions cada vegada que un d’aquests treballs és citat. En canvi, en el cas d’un treball amb sis coautors, com el del descobriment de l’espècie Homo
antecessor a Atapuerca, només suma sis citacions.
Això explica que Webometrics valori a l’alça treballs de grans
consorcis internacionals i que deu dels vint primers llocs del rànquing espanyol estiguin relacionats amb el descobriment del bosó de Higgs.
“En aquests moments no estem en condicions de ponderar per coautor, aquesta és una qüestió que ens plantegem abordar en un futur”, declara Aguillo, que reconeix que “algunes disciplines es poden sentir discriminades”. Però destaca que “la biome- dicina i la física ocupen els primers llocs perquè són àrees d’investigació amb una gran quantitat de recursos i un gran volum de producció”