Gary Oldman
ACTOR
Tots els premis que ha aconseguit fins ara Gary Oldman apunten a que el britànic obtindrà diumenge vinent l’Oscar al millor actor per la seva encarnació de Winston Churchill a El instante más oscuro.
Arribarà a la nit de diumenge, la nit dels Oscar, amb un rècord perfecte. Amb el Globus d’Or al seu historial, el Bafta, el premi del Sindicat d’Actors i una quinzena de guardons més, atorgats per les associacions de crítics nord-americans. No sembla que res pugui treure a Gary Oldman l’estatueta daurada per la seva encarnació de Churchill a El instante más oscuro.
Què ha après de Churchill?
Que era un home incomparable. A més de pintar, va escriure 50 llibres i va guanyar el premi Nobel de Literatura. Va passar 50 anys en política, on va ocupar tots els càrrecs imaginables. Era un conservador, però alhora era un liberal. Va ser el responsable d’implementar diversos serveis socials. Jo vaig néixer el 1958 i mentre creixia sempre sentia parlar d’ell. Era l’home que havia guanyat la guerra i que ens va salvar de l’Alemanya nazi.
Com va preparar el paper?
Vaig fer tot el que pugui imaginar. Quan em van oferir el paper, inicialment el vaig rebutjar. No se’m va ocórrer què podria fer jo que no s’hagués vist abans. No només m’estaven demanant que em posés a les sabates d’aquest home llegendari, probablement el britànic més important de la història. A més havia d’emular Albert Finney, Robert Hardy i tots els altres actors que l’han interpretat anteriorment. Però quan tancava els ulls i intentava imaginar-me Churchill no estava segur de si veia l’estadista o els que l’havien encarnat en el passat. Vaig decidir pensar-m’ho una mica més, i em vaig posar a revisar alguns materials, particularment les filmacions que hi havia d’ell. El Churchill que jo vaig veure, almenys en aquestes filmacions, era un home dinàmic, que tenia passió per la vida, i que gaudia de la posició de responsabilitat en què estava. Marxava davant dels altres, segur que tenia una missió per complir. Va ser una revelació per a mi.
Què el va fer decidir finalment?
El meu amor per ell, la meva curiositat i la meva fascinació. A partir de llavors em vaig dedicar a absorbir-ho tot com una esponja: la manera com movia les seves mans, els seus gestos, la manera com parlava davant d’un grup de gent. Al principi encarnar Churchill era com posar-se un parell de sabates noves, perquè em resultava una mica incòmode. Però al final ja s’havia tornat part de mi. A més em van dir que, si hi participava, podria dir aquelles famoses paraules: “Lluitarem a les platges, a les pistes d’aterratge, als camps i als carrers”. I així va ser com em van convèncer.
Ha estat un desafiament?
El més gran de la meva carrera. He estat fent això durant molt de temps. Treballo com a actor des de fa 40 anys. Moltes vegades em toca treballar en projectes que no requereixen gaire de mi. No em cansen, perquè ja hi estic acostumat. Però en aquest cas no sabia si tindria l’energia necessària. Havia d’arribar al plató 4 hores abans que els altres perquè m’apliquessin el maquillatge, filmar durant 12 hores i després quedar-me una hora més perquè em traguessin les pròtesis. I a més jo aparec en gairebé totes les escenes, ple d’empenta com una locomotora. Vaig gaudir molt d’interpretar-lo i no m’avorreixo de parlar d’ell.
Li va interessar el personatge personalment?
Churchill és un personatge fascinant. Però no només això. Em sembla que forma part d’una història que valia la pena explicar. Puc perdonar els nord-americans per no saber què va ser el que va passar en aquestes 3 o 4 setmanes el 1940, però quan els britànics veuen la pel·lícula tampoc saben el que va passar. No tenen ni idea que vam estar a punt d’arribar a un acord de pau. Una de les persones que més em commouen és Chamberlain, perquè era l’home inadequat per a aquell moment. Churchill era l’home perfecte. El que Chamberlain volia per a Europa i el món era meravellós. Ell volia la pau. Aquest havia de ser el seu llegat i Hitler l’hi va robar. És un dels personatges a la pel·lícula que em fan pena. No era un home preparat per a la guerra.
Diria que Churchill era també una mica actor?
Per descomptat. Aquells famosos enregistraments seus, que tots coneixem, van ser fets després dels esdeveniments. Sospito que va gravar aquells discursos al llit, amb el cigarro i una ampolla de brandi, i que els de la BBC li van posar un micròfon. Estic segur que no parlava d’aquesta manera a la vida quotidiana. Churchill sabia el que era una marca, i ell mateix era la seva pròpia marca.
L’home del cigar?
Efectivament, sempre se’l veia amb el cigarro, el bastó i el barret que el caracteritzaven, i no oblidava mai fer la V de la victòria. Tenia una comprensió justa de com funciona el teatre. Quan s’aturava a la cambra dels comuns davant de 600 persones, sabia com fer el seu paper. Per això vaig prendre la decisió de donar-li un toc a l’estil d’Enric V en aquelles escenes...