Els temes del dia
Les multitudinàries manifestacions dels jubilats reclamant un augment de les pensions, i la presència en l’elit mundial dels científics de Joan Massagué i Valentí Fuster.
EL poder dels nou milions de jubilats que hi ha al país, fins ara silenciós, ha començat a fer-se sentir als carrers. Després de les importants manifestacions registrades en els últims dies ja se n’anuncien d’altres per a les setmanes vinents. La conseqüència immediata d’aquestes mobilitzacions ha estat posar en primer pla d’actualitat el problema d’unes pensions que comencen a perdre poder adquisitiu i l’import de les quals, a més, començarà a ser decreixent, en relació amb els nivells actuals, per als futurs perceptors, en virtut de l’anomenat factor de
sostenibilitat.
La mobilització de l’anomenat poder gris ha tingut una altra conseqüència també immediata: la ruptura del principi de no politització de les pensions que estava consagrat en el pacte de Toledo. La majoria de les formacions polítiques ha aixecat la bandera de la defensa de les pensions i, així mateix, ha entrat en una escalada de desqualificacions mútues per atacar el contrari, amb el PP en el principal punt de mira. Tant és així que el Govern no ha pogut evitar que el conjunt de l’oposició hagi forçat la celebració d’un ple monogràfic en dates pròximes sobre el problema de les pensions.
Aquest ple hauria de servir per celebrar un debat en profunditat sobre les pensions i sobre les diferents alternatives de finançament, mentre es recondueixen novament l’anàlisi i la recerca de solucions en l’àmbit del pacte de Toledo. Destapar la caixa dels trons i caure en la demagògia, una cosa que és molt fàcil que es produeixi, seria perdre una oportunitat d’or per enfocar seriosament el futur de les pensions.
La tercera conseqüència de la pressió social en aquest tema tan rellevant ha estat la presentació de diverses iniciatives parlamentàries per evitar que les pensions perdin poder adquisitiu aquest any, després de la pèrdua patida l’any passat. El PSOE i el PDECat, igual com ja havia fet anteriorment Units Podem, van registrar ahir sengles proposicions de llei perquè les pensions pugin un 1,6% aquest any –que és la inflació prevista per al 2018–, amb efectes retroactius a l’1 de gener. Això suposaria multiplicar per més de sis l’augment del 0,25% establert en virtut de la legislació actual. Hi ha pressió sobre la resta dels grups parlamentaris, inclòs el PP, perquè donin llum verda a aquesta pujada. En cas que s’aprovi, els jubilats hauran guanyat un punt important. En queden d’altres, com la consolidació de l’augment segons la inflació prevista en anys successius; la negativa a pagar l’IRPF per les seves pensions, ja que això suposa una doble tributació, i la revisió del factor de sostenibilitat que redueix les pensions futures.
El problema, tot i això, és que el dèficit creixent que generen les pensions s’ha de finançar amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat, dels quals ja són la segona partida, perquè les possibles reformes del sistema de la Seguretat Social que es puguin realitzar mai seran suficients per cobrir-lo. I aquí caldrà veure si són possibles reajustaments de la despesa pública o noves pujades d’impostos per evitar que es descontroli el dèficit pressupostari global. La falta de diners és, doncs, el gran dic contra el qual s’estavellen la bona voluntat política i les demandes dels jubilats. De moment, el Govern cobreix el forat de la Seguretat Social amb préstecs del Tresor, que aquest any sumaran 15.000 milions d’euros, però aquest recurs té un límit objectiu. L’enorme dimensió econòmica i social del problema exigeix un pacte d’Estat que ofereixi estabilitat i elimini incerteses.