El debat dels VTC
El regulador considera que les restriccions del decret són injustificades
La CNMC amenaça amb els tribunals el Ministeri de Foment, a qui demana que modifiqui la legislació que regula les llicències de tipus VTC –acusades de competir il·legalment amb els taxis– perquè considera que afecten la competència de forma injustificada.
La batalla entre la CNMC i el Govern per les llicències per al transport de passatgers amb conductor (VTC) pot acabar una vegada més en els tribunals. L’organisme regulador va tornar ahir a carregar contra el Govern central –el Ministeri de Foment– en demanar la derogació del reial decret del 29 de desembre, que prohibeix el comerç de llicències durant un període de dos anys i obliga que els seus conductors comuniquin a un registre els seus viatges abans de realitzarlos. Per a la CNMC, les esmentades mesures atempten contra la competència de forma injustificada.
La pugna ve de lluny. Ja el novembre del 2017, la CNMC va elaborar d’ofici un informe sobre el projecte d’aquest reial decret en el qual s’alertava sobre les esmentades restriccions, al considerar-les “desproporcionades” i “sense fonament”. Però l’Executiu va continuar endavant. Ara el conflicte s’aguditza perquè el requeriment de l’autoritat per a la competència és el pas previ a la interposició d’un nou recurs contenciós-administratiu.
Segons raona la CNMC, la prohibició de traspassar les VTC durant un bienni “desincentiva que noves empreses entrin al mercat, ja que limita la seva capacitat d’abandonarlo durant aquell temps”. Quant al registre administratiu dels desplaçaments, “suposa una barrera a la mobilitat geogràfica de les companyies VTC, tant per l’exhaustivitat de la informació que se’ls requereix com per l’exigència de comunicació del viatge abans que el realitzin (...) ja que és un control administratiu que podria perfectament realitzar-se a posteriori”.
Fa anys que l’organisme que presideix José María Marín Quemada critica la regulació de les VTC, que va començar amb la llei d’Ordenació del Transport Terrestre del 2013 i el posterior reglament del 2015. L’estiu passat ja va presentar un primer recurs al Suprem (amb vist per a sentència el proper 17 d’abril) al denunciar la ràtio màxima que hi hagi una llicència VTC per cada 30 de taxi i l’obligació dels vehicles de lloguer amb conductor de contractació prèvia (per comptes de buscar clients circulant pels carrers).
D’altra banda, el Tribunal Suprem va donar la raó el novembre a un altre recurs contra la Comunitat de Madrid i va accedir a la concessió de les llicències sol·licitades entre el juliol del 2013 i el novembre del 2015, que donen servei a través d’Uber i Cabify, entre d’altres (abans que entrés en vigor la llei restrictiva) i va establir així un precedent.
Així, el conflicte s’enquista, perquè tant el Suprem com la CNMC defensen actituds que liberalitzin el sector del transport de passatgers (a l’estil d’Uber), però l’Executiu, més proper als taxistes (que acusen a les plataformes d’intrusisme), és partidari d’una regulació més estricta.
En aquest trencaclosques juridicoinstitucional, també ha entrat l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ahir va aprovar –en plena celebració del Mobile i amb el beneplàcit del sector del taxi– el reglament d’Ordenació de Transport sobre les VTC a la ciutat i el seu entorn. El text introdueix noves limitacions per a les plataformes com Uber o Cabify al fixar una autorització prèvia i un règim sancionador. L’AMB reconeix que la recent sentència del Suprem favorable a les sol·licituds de VTC entre el 2013-2015 en el cas de Catalunya pot implicar la concessió de 3.000 llicències, cosa que “tindria efectes negatius sobre els models de mobilitat dels municipis metropolitans”.
Fonts jurídiques dubten que el reglament del Consistori barceloní tingui molt recorregut perquè encara que el seu objectiu sigui evitar la congestió i contaminació urbanes, incideix en la règim de les llicències i això excediria les seves competències. La CNMC podria a més demanar la suspensió cautelar, al marge de recursos judicials.
Des de la patronal de VTC Unauto s’avisa que amb aquestes disposicions “centenars de llocs de treball es veuran en risc” i que imposar una limitació amb caràcter retroactiu suposaria Wun atac als drets dels operadors que estan prestant els seus serveis”.
Barcelona introdueix la seva pròpia regulació amb una autorització prèvia i un règim de sancions