Aràbia remodela la cúpula militar a mida del príncep Bin Salman
El fracàs militar saudita en la guerra del Iemen provoca els canvis
Istanbul. Corresponsal
Sense trompetes de guerra, però sense deixar de bombardejar el Iemen, la monarquia saudita va anunciar ahir una remodelació en tota regla de la cúpula militar. La fracassada intervenció en el país veí –que ja ha entrat en el seu tercer any– i el blindatge del príncep hereu i actual ministre de Defensa, Mohamed bin Salman, estan darrera dels canvis.
Els relleus afecten el cap de l’Estat Major i els caps de l’Exèrcit de l’Aire i de Terra, així com a alts funcionaris d’Interior i Defensa, entre qui destaca el nomenament del primer executiu de Saudi Telecom com a viceministre. Encara que l’Aràbia Saudita és un dels principals importadors d’armament, la corrupció mina aquest esforç financer i militar. Els decrets reials firmats pel rei Salman, pare del príncep hereu, preveuen una reestructuració a fons de tot l’entramat de seguretat que blindi la successió.
És sabut que el príncep hereu és partidari d’aixecar una indústria de defensa nacional en la pròxima dècada, amb capacitat exportadora. També preveu, malgrat la superabundància de petroli, construir pròximament diverses centrals nuclears. El cas és que la intervenció saudita al Iemen no ha aconseguit desallotjar els rebels huthis de la capital del país, Sanà. Tot i això, ha provocat milers de morts civils –cinc més ahir a Saada– i una crisi humanitària “catastròfica” segons les Nacions Unides.
La paradoxa és que la remodelació es faci a mida de l’arquitecte del fiasco iemenita, el príncep Bin Salman, que des del cop palatí que el juny passat va expulsar el seu cosí Bin Nayaf de la primera línia successòria no ha desistit de consolidar-se. Ho fa amb mà de ferro, però sense descuidar les relacions públiques i les mesures per canviar la societat, autoritzant, per exemple, els espectacles musicals i que la dona pugui conduir.
Bin Salman, que viatjarà a Londres ben aviat i podria fer-ho tam- bé a Washington, ha alineat encara més els interessos de Riad amb els dels Estats Units –potència tutelar– i paradoxalment, amb Israel, amb qui comparteix llista d’enemics: l’Iran, Síria, Hizbul·lah, els Germans Musulmans i Hamàs.
Per recuperar les illes de Tiran i Sanafir, al golf d’Aqaba, necessita no només la cessió d’Egipte sinó també l’aquiescència israeliana. Sobre aquestes illes pretén construir una autopista al Sinaí i, davant elles, una megalòpolis futurista regada amb milers de milions de dòlars.
L’hereu també promet revertir la nacionalització del petroli, obrint-lo a inversors estrangers. Així com diversificar l’economia i llimar les arestes del rigorisme religiós i l’opressió de la dona. Això sí, ni una paraula sobre democratitzar o autoritzar partits polítics.
Aquest mes està previst que reobrin els cinemes, després de trenta-cinc anys tancats. I també es preveu que les dones puguin conduir al juny, així com muntar una empresa sense permís masculí.
En poc més d’un mes entrarà en servei l’AVE la Meca-Medina de Talgo. Alguna cosa es mou veloç en el regne.
Riad reestructura l’aparell de defensa per blindar la successió i reduir la despesa