Europa contra els diners del terrorisme
La derrota exclusivament militar de l’Estat Islàmic (EI) al territori sirià i iraquià està provocant la dispersió de soldats del califat cap a diferents fronts bèl·lics africans i asiàtics mentre nodreix de terroristes amb experiència l’invisible exèrcit gihadista que atempta als carrers europeus. Aquest escenari incrementa la possibilitat d’atemptats i encén més les alarmes entorn del finançament d’un terrorisme que amb prou feines necessita diners per cometre els seus atemptats de carrer però que maneja grans sumes quan es tracta de sostenir guerres o de potenciar el seu aparell de propaganda i captació. Un terrorisme que en conjunt té a les mans capitals procedents del delicte comú en totes les seves facetes, de la confiscació de tota mena de béns als territoris que ocupa, de les aportacions procedents de determinats estats sota sospita i dels seus simpatitzants dispersos per tot el món. Encara que el fons ideologicoreligiós és el mateix, les necessitats logístiques dels gihadistes són molt diferents en funció dels llocs on operen i dels objectius immediats que persegueixen, molt especialment des que l’EI va implantar el terrorisme low cost, al qual des de fa uns mesos Al-Qaida es va apuntar sense massa entusiasme. És a dir, no necessiten la mateixa quantitat de diners uns terroristes camuflats en una ciutat europea que pretenen llogar o robar un petit camió per cometre un crim com els de Barcelona o Niça que els combatents al Iemen, el Sinaí o l’Afganistan. En qualsevol cas, és un fet que la pista dels diners ajuda el contraterrorisme.
En aquest marc, capitals de tot origen circulen en totes direccions per afavorir un món regit per la xaria i estimular minories extremistes perquè es converteixin en soldats del califat. Pel que respecta a les cèl·lules terroristes que campen per Europa, se solen finançar amb pocs diners, fins i tot només amb el de la feina dels components o, en altres ocasions, per la via de la delinqüència comuna menor, com el mercadeig amb drogues. Però moltes vegades, agrupacions gihadistes més nombroses i complexes han rebut en diverses parts del món substancials aportacions de diners a través d’entitats caritatives tapadora o pel sistema hawala de transferència monetària informal, que no deixa rastre.
La guerra és global i l’amenaça més propera resideix en els seguidors extremistes i els retornats disposats a morir matant per les seves creences, de manera que el control del seu finançament, sigui quin sigui, és una gran eina per obstaculitzar el terrorisme. L’assumpte l’ha abordat el Parlament Europeu estudiant fórmules per estrangular els fluxos de capitals destinats als extremistes. Aquestes mesures es recullen en un text de recomanacions per als estats membres de la Unió Europea que anirà ben aviat al ple de l’Eurocambra. El treball ha estat elaborat “amb el suport unànime de tots els grups parlamentaris després d’haver rebut 283 esmenes”, segons va confirmar l’eurodiputat Javier Nart, en una conferència de premsa celebrada a l’oficina de la UE a Barcelona.
Dos dels punts del projecte europeu per evitar aquests fluxos monetaris plantegen canvis de mentalitat que es perceben difícils. El primer és el que es refereix al control de l’origen i destinació de l’azaque o zakat, l’aportació per a pobres i necessitats que tot musulmà fa i que constitueix el tercer pilar de l’islam. L’altre és el que modificaria el hawala, el sistema informal de transferència de diners molt arrelat als Estats Units, Àsia, part d’Europa, part de l’Àfrica i zones d’Amèrica del Sud. La idea és que el hawala deixi de ser anònim a Europa, de manera que les seves transferències puguin seguir-se igual que les de qualsevol banc tradicional. No obstant això, el calat d’aquest mètode és tan profund que la dificultat per acostar-lo als controls occidentals es planteja gran, doncs si els hawalard –els trasmisores dels diners–, han de deixar davant les autoritats constància formal de les transaccions que fan, el sistema podria tornar per si mateix a la clandestinitat.
Així que al zakat, el Parlament Europeu desitjaria que les mesquites, associacions culturals o entitats similars informessin del repartiment que fan dels fons que reben tant de l’exterior com de l’interior de la UE. Igualment, la UE és per la centralització informativa d’aquestes transaccions. En definitiva, es tractaria d’engegar un control de l’origen i destinació de fons per evitar la seva distribució maliciosa o imprudent amb finalitats terroristes. Un grup de mesures l’esperit de les quals res no té a veure amb la religió i molt que en la Unió Europea les normes respecte als diners siguin iguals per a tothom.
L’Europarlament vol que les entitats islàmiques declarin l’origen i destinació dels fons que reben