La CUP apuja el preu dels seus vots i deixa en suspens la investidura
La posició dels anticapitalistes neguiteja JxCat i ERC i allunya l’acord
“Estem lluny o, més ben dit, molt lluny encara d’un possible acord”. La CUP no acostuma a mossegar-se la llengua i ahir el seu cap de files, Carles Riera, va reconèixer que té seriosos dubtes respecte a les propostes que Junts per Catalunya (JxCat) i ERC els han fet arribar sobre el full de ruta d’un futur Govern i el procés constituent. Els cupaires consideren que s’està més a prop d’una gestió de Catalunya com a autonomia que de la “materialització de la república”. Per tant, no garanteixen el seu vot a favor d’un candidat a la presidència de la Generalitat acordat entre les dues principals forces independentistes i asseguren que seran “molt més exigents”. Així ho va fer constar Riera, apujant d’alguna manera el preu dels vots.
Un fet rellevant, ja que sense el concurs dels anticapitalistes, una votació d’investidura fracassaria tant en un primera sessió, quan es requereix majoria absoluta, com en una segona, quan n’hi hauria prou amb majoria relativa: si la CUP s’absté, JxCat i ERC sumarien 64 vots (Carles Puigdemont i Toni Comín conserven les actes de diputats però no poden delegar el vot), i l’oposició al complet en suma 65. I això ha inquietat a Brussel·les, el mateix president destituït, Carles Puigdemont, que ahir a
RESPOSTA DE RECEL Puigdemont torna a posar sobre la taula l’escenari de la repetició d’eleccions
la reunió del grup de JxCat va tornar a posar sobre la taula la possibilitat, si cal, d’anar a unes altres eleccions.
La CUP va decidir suspendre les negociacions amb JxCat i ERC després que el president del Parlament, Roger Torrent, ajornés la
DUI DEL 27 D’OCTUBRE Els cupaires demanen que el Parlament es refermi en la declaració d’independència
sessió d’investidura el passat 30 de gener. Llavors, els cupaires, tal com va admetre Riera, estaven disposats a tirar endavant i donar el seu vot favorable. Però ara que la candidatura que lidera Puigdemont i els republicans encaren la recta final de les converses després que hagin palesat més que mai les seves contradiccions, la CUP s’ha reincorporat a les negociacions apujant el llistó de les seves demandes i sabent-se imprescindible.
Les alarmes es van disparar a la CUP quan van veure la proposta de resolució que JxCat va presentar en solitari –tot i que el text és acordat amb Esquerra– sobre la restitució de les institucions catalanes i el reconeixement de Puigdemont com a president legítim, que està previst debatre demà al ple del Parlament. Pels anticapitalistes, es tracta d’una proposta “autonomista”, per la qual cosa han presentat tot un seguit d’esmenes de pes que es basen en el reconeixement del referèndum de l’1 d’octubre i refermen la declaració d’independència del Parlament del 27, aspectes que el text original no recull. Així, la CUP proposa afegir al punt u de la proposta de resolució que el Parlament “es referma i reitera en la declaració d’independència i en la proclamació de Catalunya com un Estat independent en forma de república” votades el 27 d’octubre. I igualment reclama en diversos apartats el reconeixement explícit de l’1-O.
Aquesta proposta de resolució “augmenta la nostra preocupació pel que vindrà”, va afirmar Riera en referència al full de ruta que pugui emprendre el Govern de JxCat i ERC. “Tenim seriosos dubtes que realment hi hagi una voluntat ferma de materialitzar la república; això ho confirmem malauradament amb el text que presenta JxCat”, va etzibar el cupaire. De fet, la CUP té dubtes en els tres pilars bàsics en què se sustenta el que han acordat JxCat i ERC: l’acció institucional des de Brussel·les, el paper del Parlament i el procés constituent. La formació anticapitalista va assegurar que no acceptarà una “acció republicana a l’exili i una gestió autonòmica” a Catalunya. I exigeix que el procés constituent s’ha de promoure i impulsar en territori català, i no des de Bèlgica, tal com pretén JxCat.
La posició de la CUP no va passar inadvertida a la resta del bloc independentista, que la va acollir amb cert neguit. Sense anar més lluny, a la reunió del grup de JxCat, el mateix Puigdemont, en la seva intervenció des de Brussel·les, va tornar a posar sobre la taula l’escenari de la repetició de les eleccions i la resta de diputats també s’hi van referir com una possibilitat, si bé sense el to d’ultimàtum que havia tingut altres vegades, confiats tots plegats que la negociació arribi d’una vegada a bon port. En aquest context, i més després de l’actitud dels anticapitalistes –“ara per ara la distància és tan gran com per pensar que un acord no serà ràpid”, va avisar Riera–, el que sí que es veu cada vegada més difícil és que l’acord es pugui tancar i anunciar abans del ple del Parlament de demà, com preveien sobretot des d’ERC.
JxCat i ERC, en tot cas, continuen amb les reunions i les converses –ahir hi va haver almenys una nova trobada, també amb la CUP–, però, com a mostra que les coses no avancen al ritme que alguns voldrien, les diferències sobre l’àrea de comunicació, per exemple, encara no s’han tancat: hi ha un principi d’acord perquè la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) la tingui ERC i les direccions de TV3 i Catalunya Ràdio les designi JxCat, però no sobre els càrrecs de comunicació i difusió del Govern. I passa els mateix en altres àmbits.