El Govern valencià proposa una reforma de l’Estat en clau federal
Puig i Oltra impulsen el reconeixement d’una Espanya plurinacional
Un “pacte federal” que reconegui el caràcter “plurinacional” de l’Estat. Aquesta és la proposta fonamental de la iniciativa que la Generalitat valenciana –dirigida pel PSPV i Compromís– portarà al Congrés per a una reforma de la Constitució.
“A més d’una organització federal del poder, hi ha d’haver un reconeixement constitucional de la pluralitat nacional que es materialitzi en l’acceptació i la protecció dels fets diferencials”, precisa el text que ahir va presentar el president valencià, el socialista Ximo Puig.
L’articulació d’aquest Estat federal ha de suposar, segons el text valencià, l’establiment d’acords i mecanismes que garanteixin un alt grau d’autogovern i la seva plasmació en la composició i el funcionament dels poders de l’Estat, en els processos de presa de decisions i en els procediments de la reforma constitucional”. El document reclama que qualsevol modificació de la Constitució “requereixi l’acceptació d’un nombre mínim de comunitats autònomes per a la seva aprovació”.
La proposta valenciana planteja que s’aclareixin les competències de cada territori i l’assumpció voluntària per part de les autonomies de competències en matèries relacionades amb els fets diferencials històrics, culturals..., incloent-hi la llengua pròpia o el dret civil.
Així mateix, el text defensa el reconeixement de la potestat de cada comunitat per regular la seva organització territorial interna als respectius estatuts i, per tant, elimina de la Constitució les referències a les províncies, les diputacions i els consells insulars.
La proposta entra de ple en la qüestió lingüística i demana la correcció de l’“asimetria” entre el castellà i la resta de llengües espanyoles a causa de l’article 3 de la Constitució i proposa que “establir l’obligació de conèixer hauria de ser decisió de cada comunitat, que declari estatutàriament que en ella una llengua diferent del castellà és pròpia o/i cooficial, amb independència de les modulacions territorials o per matèries que pogués fer estatutàriament”. També es demanen garanties per “assegurar els drets lingüístics davant els poders públics”.
El text exigeix corregir els problemes causats pels diversos models de finançament autonòmic, molt perjudicials per als valencians. Així, es demana “suficiència financera, això és, garantia de recursos suficients per atendre les competències que correspon exercir a les autonomies”. I la reducció de la discrecionalitat, “que té a veure amb la disminució del principi de lliure disposició i una previsibilitat més gran en la despesa”.
Pel que fa al deute històric, s’assenyala que “la Constitució ha de preveure una disposició transitòria per a la compensació d’aquest dèficit acumulat de finançament en un termini no superior a cinc anys”.
També es demana que les autonomies puguin incrementar la seva participació en la gestió i recaptació d’impostos “per adequar-la al seu grau de participació en el conjunt de la despesa pública i en la prestació de serveis”.
D’altra banda, la Mesa del Congrés va desbloquejar ahir la reforma de l’Estatut valencià, una modificació que s’ha posposat 45 vegades des de l’any 2011. Aquesta reforma, acordada pel PP i el PSPV, plantejava que el nivell d’inversions a la Comunitat Valenciana s’adeqüés proporcionalment al pes de la seva població.
El text exigeix la defensa del dret d’ús de “totes” les llengües de l’Estat
La Mesa del Congrés reactiva set anys després la reforma de l’Estatut valencià