Científics espanyols de primer ordre
JOAN Massagué, investigador del càncer, i Valentí Fuster, cardiòleg, encapçalen la llista de científics espanyols més citats per altres col·legues científics. El primer, que desenvolupa la seva tasca biomèdica a l’Institut Sloan Kettering de Nova York, acumula 181 punts en la classificació global divulgada per l’organització Webometrics, i la seva tasca ha estat citada en 145.730 treballs de col·legues. El segon, responsable de l’hospital Mount Sinai de Nova York, suma 174 punts i ha estat esmentat 188.905 vegades pels seus col·legues. La incongruència entre nombre de punts i de citacions es deu a que en aquesta classificació de Webometrics es consideren també altres paràmetres. Però, en tot cas, aquest és un factor secundari. El rellevant és que Massagué i Fuster són els primers en un rànquing en el qual s’inclouen vuit investigadors espanyols més, pertanyents al selecte club d’aquells amb una tasca que ha motivat l’atenció i l’estudi de més de 100.000 col·legues.
És veritat que la investigació científica d’elit funciona avui connectada a una xarxa global, en la qual els professionals operen en paral·lel en nombroses seus geogràfiques, i en què els descobriments són compartits de manera gairebé instantània per professionals de totes les latituds: els estudis de Webometrics es realitzen a partir d’una base de dades composta per 200 milions de documents produïts en diversos països. Però no és menys cert que de la comunitat global integrada per al voltant d’un milió d’investigadors, 49.000 són de nacionalitat espanyola. I així mateix ho és que una part important d’ells treballen més enllà de les nostres fronteres, per més que hubs d’investigació com el de Barcelona han crescut i s’han enfortit de manera molt apreciable en els darrers anys.
La consistència i qualitat del col·lectiu investigador espanyol i, en particular, els nivells d’excel·lència assolits per les seves principals figures constitueixen una esplèndida notícia. Més encara si tenim en compte que el percentatge del PIB que Espanya dedica a investigació va ser el 2016 de l’1,19%, mentre que en el conjunt de la Unió Europea era del 2,03%. O que en els pitjors anys de la crisi (2009-2016) la inversió pública espanyola en aquest capítol va retrocedir un 12,6%, mentre a la UE dels 28 augmentava una mitjana del 17,5%. És hora, doncs, de reconèixer tot el potencial de la ciència espanyola i d’animar les autoritats que apostin, una vegada per sempre, per la investigació. Per motius obvis. I també perquè, com s’ha repetit a propòsit de l’ensenyament i de la ciència, invertir en aquests camps és car, però no fer-ho encara ho és més.