El cavall més llest del món
Clever Hans era el cavall més llest de Berlín, d’Alemanya i del món. Colpejant el terra amb els seus cascos, sumava, restava, multiplicava i dividia i, segons el nivell intel·lectual de l’auditori, fins i tot solucionava problemes aritmètics.
Hans adorava les multituds i els periodistes, encantats de publicar les seves gràcies i de comprovar diàriament que sabia les dates del calendari. Fins i tot un grup d’intel·lectuals prussians van firmar meravellats el 1904 una insòlita declaració donant fe del seu no menys insòlit talent.
La ciència es rendia davant el prodigiós equí fins que un modest becari de la facultat de Psicologia de Berlín, Oskar Pfungst, va investigar amb rigor empíric les habilitats de Hans i va demostrar que només tenia la intel·ligència d’un cavall, però que aquesta era suficient per interpretar els signes que emetia el seu auditori i dir-los en cada ocasió el que desitjaven escoltar.
Addicte als aplaudiments i a les pastanagues, Hans havia après a distingir els gestos d’assentiment amb què els seus incondicionals anticipaven el resultat de cada prova i fer els cops de pota a terra que s’esperaven d’ell. La resta del públic, necessitat de miracles en temps difícils, s’abandonava, com mig Alemanya, a la il·lusió de la seva saviesa.
Pfungst havia descobert l’efecte Clever Hans i va renovar així el mètode científic, però el mecanisme d’engany col·lectiu que posava en evidència continuava operant.
Es multiplicaven els populistes prodigiosos disposats a dir als alemanys el que creien que volien escoltar, i el d’alemanys disposats a creure el que escoltaven. Uns enaltien la unitat de la pàtria, i d’altres la injuriaven, però la política ja s’havia convertit en pura gesticulació de la fantasia que ignorava la gestió del quotidià. Alguns alemanys esperaven que altres Pfungst desemmascaressin els líders davant les multituds que els aclamaven; d’altres es van independitzar de la política i es van esforçar a aconseguir el discret miracle quotidià del farratge a punt, l’estable net i el veterinari ben pagat.
Però el que van veure van ser com ministres, jutges i fins i tot bisbes aclamaven cadascun els seus cavalls fins a convertir Europa en una competició d’animalades que ja sabem com va acabar, però que potser comencem a oblidar. Per això, avui reapareixen els prodigiosos Clever Hans amb l’únic talent real de dir el que els seus activistes a les xarxes socials volen escoltar. És el moment de recordar que, encara que alguns humans hagin après a dividir-nos, els cavalls no sabran mai sumar.