Un estudi rebaixa els riscos que els nens ja estiguin connectats als 7 anys
L’acompanyament dels progenitors, clau per a un millor ús de les tecnologies
L’edat d’iniciació a les xarxes i de tenir un mòbil ha passat dels 10i11anysals7i8en només un sexenni
Tot just han començat l’educació primària i gairebé saben millor la manera de connectar-se a internet i de fer anar un mòbil que no pas d’agafar un llapis. Aquesta és la realitat que entre tots hem construït. És negatiu? No necessàriament. De fet, tot i que l’exposició als riscos que hi ha a les xarxes és més gran com a conseqüència de l’increment de l’ús, també és veritat que la proporció dels qui pateixen aquests danys és menor. I en gran part això s’explica perquè els pares són més conscients d’aquest costat fosc que té internet i, després d’anys gestionant les xarxes, saben conduir millor els nens en l’entrada al món virtual.
Així ho va indicar ahir Maialen Garmendia durant la presentació de l’estudi Entre selfies y whatsapps (Gedisa), un diagnòstic de situació basat en evidències actuals sobre oportunitats i riscos que suposa per a la infantesa i l’adolescència conviure amb internet, tant a Europa com a Llatinoamèrica. Aquest llibre és el resultat de la col·laboració entre autors de més d’una vintena d’universitats dels dos continents. La part corresponent a Espanya ha estat elaborada per Garmendia i altres professors de la Universitat del País Basc, membres de l’equip d’EU Kids Online.
L’estudi revela que a Espanya els nens i nenes accedeixen a internet als 7 anys i tenen el primer mòbil als 8. Fa sis anys s’accedia a la xarxa als 10 i el primer mòbil arribava als 11 anys. I, malgrat aquesta precocitat en l’ús de la xarxa i de telèfons, tauletes i ordinadors, “l’exposició als riscos no ha augmentat en la mateixa mesura”, assenyala Garmendia. Això no és una situació exclusiva d’Espanya. L’estudi de Sonia Livingstone, catedràtica de Psicologia Social de la London School of Economics, revela que al Regne Unit un de cada quatre menors de 0 a 2 anys i el 36% dels nens de 3 a 5 tenen la seva pròpia tauleta.
El treball recull que els progenitors intercedeixen i supervisen l’ús que els nens fan d’aquests aparells “de manera semblant a com abans gestionaven els telèfons mòbils (analògics) i l’accés a internet”, assenyala. En l’adolescència això es complica per l’afició dels nanos al telèfon i el seu desig de privacitat. “Els pares es debaten entre respectar o no la seva privacitat”, indica Garmendia.
Això no vol dir, aclareix, que no hi hagi riscos i problemes, alguns de molt seriosos. Així, la incidència del bullying i el ciberbullying entre menors de 9 a 16 anys s’ha doblat en cinc anys. El 2010 un 15% declaraven que havien patit bullying en qualsevol de les seves varietats i les descobertes de la investigació diuen que aquesta dada ara puja al 31%. Tot i que, indica Garmendia, cal deixar clar que el percentatge més alt i més seriós és l’assetjament que es fa “cara a cara”, que després s’amplia a les xarxes. “No hem de donar la culpa d’aquest problema a la tecnologia”, matisa la coordinadora del treball.
Així mateix, el percentatge de menors que han rebut missatges sexuals ha augmentat extraordinàriament els darrers anys. Els nois reben més sexts (missatges sexuals) i envien més sovint fotos compromeses ensenyant els genitals o el pit. Les noies “són més previngudes”, envien fotos sexis però no van més enllà, diu Garmendia. Tot i que el 94,5% dels joves enquestats opinen que el sexting és una pràctica perillosa, el 44,7% admeten que és part del joc eròtic o sexual.
Una de les conclusions del treball és que, com més nivell formatiu tenen els pares, més es redueix el mal per ciberassetjament o per missatges sexuals en els nens. Una altra, que els nens més vulnerables solen ser els que tenen entre 9 i 14 anys. “A partir dels 15, els adolescents gestionen millor els assetjaments perquè desenvolupen les seves habilitats digitals”.