La redempció del pivot sicari
En una imatge Robert Swift (32) encara apareix amb cabellera pèl-roja, decisió a la mirada i un aire de John Lennon. Porta la samarreta número 31 dels Oklahoma City Thunder. És de l’any 2008. Una dècada més tard aquest pivot de 2,13 metres es retrata en una altra fotografia. Porta el mateix dorsal, però la samarreta no és d’un prestigiós equip de l’NBA, sinó del Círculo Gijón Baloncesto, de la primera divisió asturiana (l’equivalent a la cinquena categoria espanyola), conjunt amb què es va estrenar diumenge passat. Ja no porta els cabells llargs, sinó molt curtets. El temps l’ha canviat, tot i que continua tenint els braços esculpits de tatuatges. El viatge d’Oklahoma a Gijón passant per diverses estacions, primer al cel, després a l’infern, ha estat llarg i tumultuós. De jugador prometedor a la millor Lliga del món va passar a ser, per diverses vicissituds, sicari d’un narco. La seva rehabilitació posterior l’ha portat a tornar al món de la cistella.
Però val més anar pam a pam. Swift, un home alt amb força mobilitat, va destacar a l’institut i va decidir saltar-se el periple universitari per irrompre directament a l’NBA. Va ser elegit en la primera ronda del draft del 2004, al lloc número 12, superant jugadors que han tingut molta més repercussió, com J.R. Smith, Trevor Ariza o Al Jefferson. Va acabar jugant als Seattle Supersonics, tot i que en la seva última campanya a la Lliga es van traslladar a Oklahoma i va passar a ser els City Thunder. Allà va coincidir amb dues autèntiques estrelles que miraven d’obrir-se camí, Kevin Durant i Russell Westbrook. Tot i que no va jugar gaire partits amb ells. La culpa va ser dels genolls, que tenia molt fets malbé i van ser el principi del malson per a Swift. Va tenir dues greus lesions que van curtcircuitar el seu desenvolupament, i en cinc temporades només va poder disputar 97 matxs. Quan se’n van atipar, el van tallar i el van enviar a la Lliga de desenvolupament. Començava la davallada, tot i que encara una mica frenada quan va aconseguir un contracte per jugar a la Lliga japonesa, amb els Tokyo Apache. No va tenir temps d’assentars’hi perquè el tsunami del 2011 va cancel·lar el campionat, i es va veure obligat a tornar als Estats Units i, encara pitjor, sense equip.
Va fer proves amb dues franquícies per intentar tornar a l’NBA, però no van ser satisfactòries i es va anar enfonsant. La seva addicció a l’heroïna, la marihuana i la metamfetamina va fer que anés dilapidant els diners ingressats amb el bàsquet (20 milions de dòlars) i va acabar treballant de pinxo a sou d’un narcotraficant al comtat de King, a Seattle. La cosa pintava malament i encara empitjoraria. Va ser detingut dues vegades. La primera per
Va ser detingut dues vegades, una per tinença d’armes i la segona per l’assalt a un habitatge Robert Swift va passar per
l’NBA, va caure en les drogues, va ser pinxo a sou i ara retroba el bàsquet a Gijón, a la 5a divisió espanyola
L’OBJECTIU “El que vull és recuperar la meva carrera i tornar a jugar a nivell professional”, diu Swift
tinença d’armes, incloent-hi un llançagranades. La segona per haver assaltat un habitatge. No hi havia cap dubte de la seva culpabilitat. El van enxampar in fraganti, en aquest cas amb les mans en una arma de foc. Va entrar a presó i, finalment, va tocar fons.
Va començar a rebre l’ajuda del seu germà, figura fonamental en la seva recuperació juntament amb un altre jugador de bàsquet, Mike Khuete, i les influències religioses. Swift explica que tot va millorar per a ell quan va començar a anar a una església a Califòrnia que estava molt vinculada a l’esport. Allà va coincidir amb Khuete, l’home que l’ha convençut per jugar a Astúries perquè ell també és a l’equip. “En Mike em va parlar molt bé de la seva experiència aquí i em va dir meravelles de la ciutat. Aquest va ser el primer pas”, va admetre Swift fa uns dies en la seva presentació. Khuete pujava vídeos dels partits a les xarxes i el pivot, des dels Estats Units, els seguia. Khuete li va comentar al club i a l’entrenador, Nacho Galán, la possibilitat d’incorporar l’ex d’Oklahoma, i el tècnic va decidir tenir per Skype diverses converses amb Swift per explorar la seva disponibilitat. Van arribar a un acord i van firmar un contracte pel que resta de temporada i la que ve. “El que vull és tornar a jugar i recuperar la meva carrera, que és el que he estat treballant els darrers anys per tornar a jugar a nivell professional. En aquests primers dies la meva experiència a Gijón és fantàstica, m’estic avenint amb els companys”, va afirmar el pivot, que va subratllar que el més gratificant de la seva etapa a l’NBA va ser “haver coincidit amb alguns dels millors del món”.
El gran dia per a ell va arribar diumenge. Va tornar a jugar un partit. I ho va fer amb victòria 82-62 contra l’Universidad de Oviedo. Va aportar 16 punts i 14 rebots en 21 minuts. Al pavelló de La Arena, al qual normalment assisteixen unes 100 persones, n’hi havia 500. Ha començat la segona vida de Swift.