El fiscal adverteix el Parlament que no recuperi la DUI
oeEls independentistes aproven avui una resolució de suport a Puigdemont oeLa CUP pressiona perquè es rescati el pla sobre la república
El Govern central també activa els serveis jurídics per frenar la recuperació del procés
El bloc independentista tanca l’estructura de què Puigdemont disposarà a Brussel·les
La Fiscalia General de l’Estat i el Govern espanyol analitzen minuciosament tots els ordres del dia del Parlament i les decisions que es puguin adoptar, per exemple en el ple d’avui, perquè no estan disposats a passar ni una sola acció que s’endinsi en el procés sobiranista frenat amb l’aplicació del 155. I ahir, després que la Mesa admetés a tràmit les esmenes de la CUP a la proposta de resolució de Junts per Catalunya (JxCat) de reconeixement de Carles Puigdemont, que demanen de ratificar la declaració d’independència del 27 d’octubre passat, l’un i l’altre van decidir intervenir-hi.
La Fiscalia General de l’Estat, concretament, va informar que ha iniciat l’estudi de les “possibles implicacions penals” derivades de la decisió adoptada per la Mesa del Parlament per admetre a tràmit les esmenes de la CUP, i es refereix a la “il·legalitat manifesta” de la iniciativa. En un nota, la Fiscalia va exposar que, “atesa l’extrema gravetat d’aquesta iniciativa i la seva total i absoluta oposició a l’ordenament jurídic i a les resolucions reiterades del Tribunal Constitucional, se n’estan estudiant les possibles implicacions penals”. I va subratllar que l’admissió de les esmenes que advoquen per ratificar la declaració d’independència són conductes d’una “il·legalitat manifesta” que “no poden desconèixer els qui la promouen o hi donen suport”. La Fiscalia va afirmar que la seva ferma decisió és continuar “promovent les accions que siguin procedents per preservar l’ordre constitucional i per perseguir les conductes delictives en què es pugui incórrer”.
El Govern central, per la seva banda, va ordenar als serveis jurídics de l’Estat que analitzin “les responsabilitats en què puguin incórrer els membres de la Mesa del Parlament” per l’admissió de les esmenes, que a parer seu són “il·legals i contràries a la Constitució i a l’Estatut”. El que pretén l’Executiu del PP és que els serveis jurídics analitzin si es pot demanar responsabilitats jurídiques a una Mesa que és diferent de la de la legislatura passada, començant pel seu president, i els membres de la qual, per tant, no han estat advertits personalment pel Tribunal Constitucional de les conseqüències de desobeir les seves sentències, com sí que es va fer amb els de l’anterior mandat. El Govern espanyol, no obstant això, vol que qualsevol decisió que adopti el Parlament que suposi una continuació del procés sigui frenada de soca-rel.
El contingut final de la proposta de resolució que reconeix la “il·legalitat i il·legitimitat” de la destivern, tució del 130è president de la Generalitat i “ratifica la confiança” en la figura de Puigdemont va ser negociat durant la jornada d’ahir a tres bandes entre JxCat, ERC i la CUP amb la finalitat de trobar una fórmula que satisfaci les aspiracions de totes les parts. Encara que sobre el paper les esmenes dels anticapitalistes que pretenen reafirmar la declaració d’independència posen a prova la nova estratègia d’ERC, davant l’actitud de JxCat i la CUP mateixa en principi més propensa al xoc amb l’Estat, fonts coneixedores del desenvolupament de les converses asseguraven que s’havia avançat en sentit positiu i donaven per fet que avui s’aprovaria la iniciativa, amb els vots dels anticapitalistes inclosos, amb un text transaccionat que no faria referència explícita a la declaració d’independència del 27 d’octubre. És a dir, que evita reafirmar la DUI. Una altra cosa és que pugui contenir alguna referència indirecta. A última hora, el nou redactat s’estava acabant de perfilar i la previsió és que avui abans del ple les parts el ratifiquin.
El que sí que va transcendir ahir, mentrestant, és l’estructura que tindrà l’espai polític al voltant de Puigdemont a Bèlgica, acordada entre JxCat i ERC. Una estructura més concreta del que ja va avançar La Vanguardia fa uns dies: agrupada sota el nom genèric d’espai lliure de la república, estarà formada per tres òrgans, segons consta en un document de la CUP adreçat a les bases per ser debatut i aprovat, si és procedent, en la reunió del consell polític de demà passat: el consell de la república, el president del consell de la república i l’assemblea de representants de la república.
El consell, l’equivalent a un go- estaria format per tres representants de JxCat, tres d’ERC i un de la CUP. El president, que és qui el dirigiria i n’escolliria els membres, seria Carles Puigdemont. I l’assemblea de representants, com si fos un parlament, la compondrien diputats i representants del món local i la societat civil i tindria entre les seves funcions l’elecció del president. La missió d’aquesta “estructura republicana a l’exili” seria “implementar i internacionalitzar” la república, mentre que el Govern de la Generalitat –que el text recull per primer cop per escrit que tindrà Jordi Sànchez com a candidat a la investidura– actuaria amb “legalitat autonòmica i obediència republicana”.
El document de la CUP, avançat pel diari Ara, incorpora també un calendari d’aplicació de l’acord segons el qual dilluns vinent es duria a terme un acte de constitució de tots els “òrgans republicans” a Brussel·les i un o dos dies després, dimarts o dimecres, se celebraria el ple d’investidura a Barcelona . Les dates, però, semblen difícils de complir quan la negociació entre les parts continua oberta i els serrells que JxCat i ERC tenen pendents sobre, per exemple, l’estructura i la composició del Govern encara no s’han tancat.