La Vanguardia (Català)

La negociació del Brexit perilla pel tracte de la UE a Irlanda del Nord

Brussel·les proposa a Londres de mantenir l’Ulster dins de la unió duanera, lluny de la frontera dura que defensa el Govern de May

- JAUME MASDEU

El negociador de la Unió Europea per al Brexit, Michel Barnier, va fer ahir un pas per empènyer Londres a avançar en l’acord. Brussel·les proposa que Irlanda del Nord es mantingui dins de la unió duanera europea si abans no hi ha un acord satisfacto­ri per a totes les parts. La proposta va ser rebutjada amb fermesa pel Govern del Regne Unit.

El temps s’acaba. Només queden 13 mesos i cal accelerar les negociacio­ns. És el missatge que amb claredat meridiana va enviar ahir el negociador comunitari del Brexit, Michel Barnier, a Londres. Ho va fer al presentar l’esborrany del text legal que ha de regular la sortida del Regne Unit de la Unió Europea: 169 articles detallats en 119 pàgines que conformen el tractat de Retirada, un projecte que posa en llenguatge jurídic els acords de principi aconseguit­s al desembre i que, en els punts on encara no hi ha consens, estipula les posicions de la Unió Europea.

Missatge clar acompanyat d’advertènci­es de fons. Per exemple, que hi ha plans de contingènc­ia preparats en cas que es fracassi i anem a un Brexit dur. “No és l’opció en la qual treballo, jo treballo sobre una retirada ordenada”, va afirmar Barnier en la presentaci­ó del document, però avisant que estem en “un moment important per a la negociació, un moment clau” .

En el fons, Barnier, amb llenguatge pausat i sense elevar mai el to, va col·locar el Regne Unit davant el mirall. Des de desembre que s’esperen propostes britànique­s sobre els punts oberts o els que necessitav­en desenvolup­ament. I des de Londres només els arriba el silenci. Res de nou damunt la taula. És per aquesta raó que es multipliqu­en les alertes que el temps escasseja. D’acord amb el calendari amb què treballa la UE, cal arribar a un compromís des d’ara fins a la tardor, octubre o màxim novembre, per donar temps després a ratificar els acords. Tot abans de la data definitiva de la sortida de Londres de la UE, el 30 de març del 2019.

Per això, Brussel·les accelera i amb la presentaci­ó de l’esborrany de tractat de Retirada, intenta forçar moviments del seu interlocut­or. No serà fàcil perquè al document s’inclou una alternativ­a per a la frontera d’Irlanda del Nord amb la República d’Irlanda que serà molt mal rebuda al Regne Unit. L’esborrany planteja un “alineament complet” d’Irlanda del Nord amb les regles del mercat interior i la unió duanera de la UE. És l’opció que Barnier desenvolup­a en cas que no es trobés cap altra opció factible. Cal tenir en compte que les dues parts, Brussel·les i Londres, van acordar al desembre evitar establir una frontera dura, amb controls físics a la frontera irlandesa.

A falta, de moment, d’alternativ­es imaginativ­es, Barnier planteja una solució que molts al Regne Unit veuen com l’establimen­t de fronteres internes dins del propi país. El fet de conjugar el respecte a la integritat del Regne Unit amb una solució que no aixequi una separació entre Irlanda del Nord i la resta del Regne Unit planteja un repte fins al moment insoluble. Barnier té raó a l’insistir que la solució és una de les previstes en els acords de desembre, i acceptada pel Regne Unit. Però en aquell moment, l’acord es va aconseguir a còpia d’un llenguatge ambigu que comprometi­a poc i deixava molt per interpreta­r. En traslladar-lo a un text jurídic, posa el Govern britànic davant una realitat que fa setmanes que intenta esquivar.

En el seu estil habitual, el negociador europeu va guardar les formes i va negar que la seva iniciativa fos provocador­a. Segons el seu equip, el que van presentar és la formalitza­ció jurídica de les negociacio­ns anteriors i, diuen ells, no hi ha sorpreses.

El negociador en cap, Barnier, va insistir en què ell no vol provocar cap xoc: “Jo no vull provocar ningú, no hi ha arrogància... la meva actitud és i serà sempre la de mantenir la calma i ser pragmàtic”.

Barnier també va reconèixer que, a més del dilema irlandès, queden “divergènci­es importants” sobre el període de transició. D’una banda, la UE es manté ferma en la defensa dels drets dels ciutadans europeus que es traslladin al Regne Unit. Els que arribin durant el període transitori han de tenir els mateixos drets que els que ja hi són ara. A més, en aquest període, que acabarà el 31 de desembre del 2020, el Regne Unit haurà d’aplicar la legislació europea, malgrat que no tindrà dret ni a participar ni a votar en la seva elaboració.

Això és el que es refereix al període de transició. Per quan arribi la negociació de la relació futura al Regne Unit i la Unió Europea, Barnier també va enviar un avís a navegants. No s’acceptarà una barreja de regulacion­s comunes i particular­s. No hi haurà pica-pica

(cherry-picking),

El document presentat ahir és un esborrany que ara discutiran els 27 i després es presentarà als britànics. Aquest és el calendari formal; en el real, les rèpliques des de Londres van trigar només unes hores a arribar.

 ?? OLIVIER HOSLET / EFE ?? El negociador de la UE per al Brexit, Michel Barnier, ahir a Brussel·les amb una còpia de l’esborrany de tractat a la mà
OLIVIER HOSLET / EFE El negociador de la UE per al Brexit, Michel Barnier, ahir a Brussel·les amb una còpia de l’esborrany de tractat a la mà

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain