El populisme i el relat únic
La premsa liberal i els mitjans crítics són un destorb per als populismes de nou encuny que pretenen esborrar la influència del periodisme discrepant en els sistemes democràtics. De fet, tots els populismes intenten silenciar els que s’oposen al pensament majoritari.
El peronisme es va instal·lar a l’Argentina als anys trenta del segle passat i ha perdurat amb diferents accents fins avui. La novetat és que el populisme d’avui no es limita a governar tapant la boca als discrepants sinó que passa a l’atac amb missatges que pretenen acovardir-los. Les xarxes socials faciliten aquesta tàctica tan nociva.
Donald Trump va dir en un tuit poc després de ser proclamat president que “els mitjans són l’enemic del poble americà”, acusant els grans mitjans de mentir i de produir notícies falses. Trump té més de 48 milions de seguidors en el seu compte de Twitter i entén que pot saltar-se els milions de lectors i consumidors de mitjans escrits i audiovisuals desafectes.
Sobren els intermediaris, especialment si poden ser crítics, perquè els missatges simples i propagandístics puguin arribar a audiències milionàries sense el filtratge dels matisos i les comprovacions. El The Washington Post ha posat un lema sota de la seva capçalera que diu “La democràcia mor en la foscor”.
El trumpisme, els inspiradors del Brexit i els sistemes identitaris conreen el populisme mediàtic recorrent a mentides, mitges veritats i atacs obsessivament dirigits contra qui discrepa.
Aquell primer directiu del Brexit, Nigel Farage, el primer que va visitar Trump el dia després de la seva victòria electoral, deia que estava espantat al sortir de casa a causa del tractament de la premsa liberal. Quan se li va recordar el dia de la victòria que les dades i arguments
Passen per ser els únics que respecten les essències del poble mentre que la resta no són bons patriotes
centrals de la seva campanya eren mentida es va limitar a admetre que s’havia tractat d’errors.
Les lleis que s’han aprovat a Polònia per part del partit Llei i Justícia estan portant el país a un Govern que s’ha definit com una autocràcia majoritària. És il·legal a Polònia parlar de la complicitat dels polonesos en el genocidi. És cert que els polonesos van ser els més castigats per la guerra però negar que hi va haver polonesos que van fomentar l’odi als jueus és faltar a la veritat. Com n’hi va haver a pràcticament tot Europa.
Alternativa per a Alemanya serà el partit més gran de l’oposició si finalment s’assoleix la gran coalició entre Merkel i els socialdemòcrates. El seu ideari és xenòfob i conté un llegat tòxic d’antisemitisme. Alguns dels seus dirigents diuen que estan cansats d’haver de demanar perdó pels tretze anys del passat nazi.
El populisme ideològic penetra en els parlaments de l’Europa central i nòrdica. Hongria és governada per un populista que és antieuropeu o euroescèptic. Els populistes passen per ser els únics que respecten les essències del poble mentre que la resta no són autèntics patriotes. Em sona tant aquesta cançó.