Al temple del Bruixot
Gijón té un local temàtic sobre la figura de Quini
Enrique Castro, Quini, tot sovint anava al seu altre temple a menjar. S’asseia, parlava amb tothom i repartia la seva habitual bondat. L’altre temple del Bruixot, ahir tancat per defunció, està situat a l’avinguda Pablo Iglesias de Gijón, a només 15 minuts caminant del seu adorat Molinón. Es tracta d’un local temàtic sobre la seva figura. Mig restaurant, mig lloc d’emocions, el D’Quini el va posar en marxa, entre altres, Jorge, un dels fills del llegendari davanter. Un recorregut pels seus gairebé 300 metres quadrats val la pena per a tots aquells aficionats al futbol, especialment per als de l’Sporting i els del Barcelona, tot i que Quini es va convertir, per mèrits propis, en un personatge transversal, molt estimat per les seves aficions i admirat també per les parròquies rivals.
Els mitòmans dels setanta i els vuitanta troben en l’establiment un lloc magnífic per posar al dia els seus records. A un costat emergeix una gran fotografia de l’asturià amb Diego Armando Maradona, tots dos amb la samarreta del Barcelona i aguantant el trofeu de la Copa del Rei de la temporada 19821983. Aquell dia van celebrar el títol amb l’afició del Barça sobre la gespa del Camp Nou. Molt a prop es pot admirar una altra instantània, en aquest cas de Quinocho al costat de Pelé, i una miqueta més enllà se’l veu en una imatge acompanyat de Johan Cruyff. Déu-n’hi-do.
A sobre de les barres del local estan distribuïdes una infinitat de fotografies de la carrera del futbolista, de jove i de gran, de nano i de veterà, amb la samarreta de l’Sporting, amb la del Barça i amb la de la selecció espanyola. N’hi ha una de molt significativa, aquesta d’una mida més gran, en què està al costat del seu germà, el malaguanyat porter Jesús Castro. El porter li clava un cop fortuït al davanter en una imatge certament espectacular.
Tot i que, sens dubte, un dels objectes més especials que estan penjats a les parets és una samarreta blaugrana amb el número 9 firmada per tots els seus companys del Barça. És la samarreta que Quini hauria portat el 8 de març del 1981 contra l’Atlètic de Madrid al Vicente Calderón en cas que no hagués estat segrestat, tal com testifica una placa que l’acompanya.
A les vitrines es distribueixen una gran quantitat de trofeus, alguns dels quals exemplifiquen com era la personalitat del Bruixot, com el de millor delegat de la Lliga. Durant molt de temps també van estar exposats els set Pichichis (5 a Primera i 2 a Segona) que va aconseguir l’atacant, però després l’Sporting se’ls va emportar a préstec perquè els poguessin veure els visitants del Tour del Molinón.
L’àlbum de la vida esportiva de Quini no s’acaba aquí, perquè sobre els vidres apareixen escrites alineacions històriques de la seva carrera, tant dels seus clubs com del seu periple en la selecció espanyola. Els noms de Schuster, Migueli, Alexanco, Villar, Gordillo, Juanito, Zamora, Del Bosque o Churruca acompanyen a qui s’aturi a mirar cada detall amb precisió, perquè d’això, de detalls, n’hi ha molts al D’Quini.
Un emplaçament que cal recórrer amb calma, sense pressa, degustant cada pam del terreny, on predominen els colors blanc-i-vermells de l’Sporting però també tenen la seva importància el blaugrana i el verd, el de la gespa on tantes alegries va donar i es va donar el davanter que veia la porta oberta, com la seva ànima, sempre disposada a ajudar els altres.