“És bo que et diguin les coses sense anestèsia”
Allison Janney, aspira a l’Oscar per Yo, Tonya
Als 58 anys pot dir que està acostumada a guanyar, després d’emportar-se sis premis Emmy per la seva feina a les sèries El ala oeste de la Casa Blanca, Mom i Masters of sex. I tot sembla indicar que passarà el mateix amb la seva primera nominació a l’Oscar. Allison Janney és la favorita després d’haver-se emportat el Globus d’Or, el Bafta, el Critics Choice i els guardons de nombroses associacions de crítics als Estats Units. Malgrat tot, no s’ha de descartar una sorpresa per part de Laurie Metcalf, la celebrada actriu que encarna a Lady Bird una mare totalment diferent de la tirànica progenitora que interpreta Janney a Yo, Tonya.
Quin va ser el desafiament més important d’aquest paper?
Trobar la manera de dir-li totes aquelles coses horribles a la meva filla pensant que tot era pel seu bé, per aconseguir que ella fos la millor. Quan era petita jugava a ping-pong amb el meu pare, i ell em felicitava cada vegada que picava bé la pilota. Evidentment, després sempre ho feia malament. I aleshores li cridava i li deia que em digués que era dolenta perquè pogués millorar. Vaig connectar aquesta anècdota amb la Tonya, i em va fer pensar que, si algú m’hagués dit que jo era terrible, m’hauria obligat a demostrar com n’era, de bona. I això era el que funcionava amb la Tonya. De tota manera, he d’aclarir que el que mostrem a la pel·lícula és la versió que la Tonya va donar sobre la seva mare, perquè no hi va haver manera de parlar amb LaVona. No la vam poder trobar. Malgrat tot, hi ha unes filmacions en què se la veu amb l’abric de pell, el lloro i aquell tall de cabells. Gràcies a Déu, perquè, si no, s’haguessin pensat que exagerava...
Li sembla que la seva crueltat era imprescindible per poder aconseguir que la seva filla respongués com ho va fer?
I tant. En certa manera, és bo tenir algú que et digui les coses sense anestèsia. Les mares que intenten ser les teves amigues no sempre són les millors. Els fills necessiten algú que els guiï i els ajudi a ser disciplinats. Si necessiten arribar als excessos a què va arribar LaVona és qüestionable.
Va clavar unes quantes bufetades a Margot Robbie al plató...
La que va rebre més bufetades va ser McKenna Grace, la meravellosa actriu que fa de Tonya quan és petita. Li vaig haver de pegar amb un raspall dels cabells, treure-la a cops d’una cadira... I hi ha una escena que va quedar fora en què li pegava en un cotxe. McKenna va ser molt dolça, em va dir que ella sabia que estava interpretant un personatge i que no era jo qui li pegava. Em va dir que li podia pegar més fort perquè li havien encoixinat la roba. Va intentar que em fos més fàcil pegar-li, però jo igualment em sentia molt malament. Ella sempre va estar disposada a tot. Vam assajar l’escena en què li llanço un ganivet cinc minuts abans de filmar-la. La seva valentia em va ajudar a fer-ho sense dubtar.
MARES I FILLES “Les mares que intenten ser amigues no sempre són les millors”
Quantes coses sabia sobre Tonya Harding abans de fer el film?
Bastantes. Sabia què havia passat i coneixia les patinadores involucrades. Recordo que quan va passar jo vivia a Nova York, i a la televisió no parlaven de res més. Va ser un fet que va sacsejar el món del patinatge artístic, que és un esport molt refinat. No es podien creure que hagués passat una cosa com aquella en aquell ambient. A mi em va fascinar la situació. La premsa es va encarregar de pintar Tonya com la malvada i Nancy Kerrigan com l’heroïna. És que era el que deien els diaris: parlaven de la princesa del patinatge i la seva rivalitat amb aquella altra noia, que no era precisament aristocràtica.
És veritat que vostè patinava sobre gel quan era jove?
Sí. Volia ser patinadora artística a les Olimpíades. Aquest va ser el meu primer somni. Els meus pares es llevaven a les cinc del matí per portar-me a la pista de gel. Feia les meves figures obligatòries, després anava a l’escola i me’n tornava a patinar. Però als 17 anys vaig tenir un accident molt greu i em vaig passar dos mesos a l’hospital. L’univers va triar una manera molt violenta per dir-me que aquell somni no es podria complir.