Lluïsa Garcia-Esteve
PSIQUIATRE H. CLÍNIC DE BARCELONA
L’equip de Lluïsa GarciaEsteve ha posat en marxa a l’edifici de la Maternitat el primer centre de dia de salut mental perinatal on donen atenció intensiva a les mares amb algun trastorn, junt amb els seus nadons.
El Catsalut ha dedicat 400.000 euros al nou equipament, que atendrà unes 60 pacients cada any La incomprensió dels trastorns que pateixen un 25% de dones impedeix que moltes rebin ajuda
Com expliques a les persones del teu entorn que el teu fill que acaba de néixer és lleig, que no te l’estimes, que vius un infern i només esperes que algú te’l tregui de sobre? Lleig? No n’hi ha cap, de nadó lleig. Quina mena de mare seria, aquesta? La maternitat és una benedicció i tot ho arregla, tot són flors i violes.
Per tant, no poden explicar-ho a ningú.
La caixa de kleenex recorre per torns tota la taula. Mitja dotzena de dones amb les seves criatures als braços escolten el relat d’altres tres mares joves que ja se n’han sortit. “Perquè d’això se’n surt. Ja ens veieu, estem bé. Encara que ara us sembli mentida, d’això se’n surt”, insisteixen les veteranes. Són a la primera sessió conjunta al pioner hospital de dia de salut mental perinatal per a mares i nadons que ha obert el Clínic de Barcelona a la Maternitat.
“Vaig passar una depressió postpart jo soleta amb el meu primer fill. En silenci, sense explicar-ho a ningú, perquè ves qui m’hauria entès. En el segon part vaig començar a detectar els mateixos símptomes i vaig demanar ajuda immediata i vaig venir aquí. Avui, 22 mesos després de néixer la meva filla, continuo treballant el vincle amb el meu primer fill i puc explicar-ho i dir-ho a tothom: parleu amb les amigues!”.
“Cada vegada que li donava el pit era un pou de tristesa, però vaig continuar. Al cap de 6 hores d’haver nascut notava el meu fill com un estrany. A casa hi havia antecedents de depressió i ho vaig intentar comentar. Els professionals que hi havia vora el llit em deien unànimes que amb això s’hi han trobat totes, que ja em passaria”.
“Sentia que la meva vida s’enfonsava. Sense ganes de viure, com donaria vida a ningú? Sentia una gran culpabilitat, com si fos una de desagraïda, perquè ho tenia tot, perquè tot anava bé.”
Les mares que han començat a tractar-se a l’hospital de dia s’hi veuen perfectament reflectides. En la depressió postpart (una de cada deu), en la psicosi postpart (una de cada mil), que omple el cap de veus i converteix aquella dona de sobte, poc després del naixement, en una estranya per a si mateixa, un malson del qual de vegades et despertes lligada al llit d’un centre psiquiàtric. El 25%, una de cada quatre dones, tenen algun problema de salut mental agreujat, causat o impulsat per l’embaràs i el part, un còctel hormonal que provoca una gran vulnerabilitat.
L’hospital de dia és el primer que inclou mares i fills, “perquè l’impacte d’aquest trastorn té a veure amb tots dos i la seva relació, fins i tot des de l’etapa embrionària”, explica Lluïsa Garcia-Esteve, la psiquiatra que coordina aquesta unitat de salut mental perinatal, en la qual el Servei Català de la Salut ha invertit 400.000 euros (100.000 més per a l’equip de salut mental perinatal de Vall d’Hebron i encara 100.000 per al Consorci de Terrassa).
Fins ara els atenien a la consulta. Ara unes 10 mares i els seus fills poden passar tres, quatre, cinc matins i tardes allà, en un tractament intensiu en què psiquiatres, psicòlogues, infermeres especialitzades i treballadores socials atenen totes les sotragades del seu trastorn, “des del fet de no poder dormir fins a avançar a poc a poc per ser capaces de cuidar el fill mentre es recuperen amb teràpia individual i en grup, medicació adequada i sense por per la lactància, escoltades...”, explica Lluïsa Garcia-Esteve.
El centre de dia és un gran pas, “però tindrem pendent l’hospitalització mare-nadó. Ens falta tant... Encara hi ha serveis psiquiàtrics que no saben respondre si la medicació que ha de prendre afecta el nadó a través de la llet, cosa que obsessiona la majoria”, adverteix la psiquiatra. “Qualsevol entén que una mare pugui tenir una cardiopatia i s’hagi de tractar, però en malaltia mental ens falta molt coneixement i investigació. I ens falta pedagogia sobre la maternitat real, perquè la idealització no els permet comunicar el que els passa i els fa sentir com monstres”.
El pla de l’equip del Clínic de Barcelona és créixer en xarxa, “no volem ser un bolet” . Començant per les llevadores, perquè són les primeres que poden detectar si alguna cosa no rutlla. “Perquè una dona amb un problema de salut mental necessita una planificació des del principi de l’embaràs fins al final”.