Bon CUP de falç

JOSEP Martí, al seu llibre Cómo ganamos el proceso

y perdimos la república (ED Libros), escriu que a Catalunya algunes veus polítiques continuen insistint en l’existència d’una república que va iniciar la singladura el 27 d’octubre del 2017 –“n’hi va haver?”, es pregunta l’autor– amb la proclamació al Parlament. Els ariets més decidits, segons el seu criteri, són els representants de la CUP, també algunes veus de l’ANC i d’Òmnium. I, per descomptat Carles Puigdemont i els seus col·laboradors. Mentrestant, la gent del PDECat i ERC aposta per posar fi a l’article 155 i recuperar l’autogovern i les institucions. Aquesta és la realitat catalana en aquest moment, i el problema és que ningú no s’atreveix a dir les coses pel seu nom, així que el sudoku català resulta impossible de resoldre. La CUP va dir que no votaria Jordi Sánchez i menys encara Jordi Turull, un home que va créixer en el pujolisme. És a dir, el pla B va morir abans de néixer i el C sembla que no sobreviurà fàcilment.

No té ni cap ni peus que Comín i Puigdemont no renunciïn als seus escons, la qual cosa impossibilita la investidura d’un candidat. A la CUP tot li sembla insuficient i fan valer els seus solitaris quatre vots, així que mai tan pocs no van decidir per tants. Fa dies que a Catalunya ningú no s’omple la boca amb el terme patriotisme, perquè no sembla que les actituds dels dos residents a Bèlgica mereixin aquest qualificatiu. I mentrestant, el país camina cap als cent dies en els llimbs sense que ningú no li escrigui, sense que ningú no el governi. Bon CUP de falç.

El secretariat de la CUP ho va deixar ben clar en la reunió d’abans-d’ahir a la nit: el pla de govern de JxCat i ERC és insuficient per “avançar i materialitzar la república”, així que s’abstindran davant qualsevol candidat que no estigui disposat a avançar cap al no-res. No els val IKEA com a república, tot i que la república cupaire no sembla que es pugui muntar amb quatre vots i quatre canyes.