Carme Riera
ESCRIPTORA
Carme Riera torna a la novel·la negra sis anys després d’haver publicat Natura quasi morta amb el nou títol Venjaré la teva mort, en què la pederàstia, l’evasió fiscal i la violència de gènere es barregen en un assumpte tèrbol.
Comença gairebé com una broma, amb escenes humorístiques, i a poc a poc la trama es va enterbolint fins que arriba a la crítica social més agre. És la nova novel·la de Carme Riera, Venjaré la teva mort (Edicions 62 i Alfaguara en castellà), on l’autora s’acull a las fórmules del thriller. L’escriptora, que es penedeix –com tants altres escriptors, com Delibes, Onetti o Mendoza– d’haver promès que mai no tornaria a escriure –en el seu cas, novel·la negra, després d’haver donat a llum Natura quasi morta–, diu que la seva novel·la no es pot encasellar com a negra, perquè l’obra és gris fosc: “La part blanca que té el negre és el gris, que és l’humor”. I a més a més, posats a parlar de colors, “més negra és Dins el darrer blau”.
Riera diu que parteix d’un repte: donar veu a una dona que no té res a veure amb ella. La protagonista, Elena Martínez, és una detectiu frustrada nascuda a l’Hospitalet de Llobregat, de mare gallega, soltera, de 35 a 37 anys, que viu a Sarrià acompanyada d’un fox-terrier, en Jimmy, que té un inesperat protagonisme. No és gaire culta, i per això va a classe d’escriptura a l’Ateneu de Barcelona. L’any és el 2010 i l’acció comença amb la desaparició d’un home de negocis, Robert Solivellas, a un despatx de la zona alta de Barcelona. La protagonista arrossega un sentiment de culpa, perquè fa anys va ajudar a condemnar uns innocents. Una de les primeres pistes són unes particulars figuretes de caganers i una esquela apareguda en un diari
A la novel·la hi ha una venjança. “Terrible –diu Carme Riera– , sobretot quan t’equivoques”. I fa una denúncia de la violència de gènere i de la pederàstia, un delicte, comenta l’autora, que l’horroritza, perquè les víctimes són les més indefenses de totes i “que és poc tractat per la ficció”.
“Crec –diu Riera– que un deure dels escriptors és mostrar les carències de la societat en què vivim, i avui és impossible no escriure sobre el segle XX sense tenir en compte la corrupció. També tracta l’evasió fiscal i la violència de gènere. “El feminisme –diu– és una qüestió moral. La lluita de la dona pels seus drets, acompanyats per l’home, està a la mateixa altura que la lluita contra una altra nafra com el racisme”. L’escriptora creu que hi ha un excés de puritanisme, vingut de la societat nordamericana, a l’hora de jutjar allò que és políticament correcte. Riera responia a una pregunta dels periodistes sobre la polèmica encetada sobre Lolita de Nabokov: algunes veus han arribat a demanar-ne la censura perquè pensen que afavoreix la pederàstia. “Tot això –diu– és un veritable disbarat”. I posava l’exemple d’una companyia aèria espanyola que, per suprimir les diferències de gènere, ara, en lloc de dir “passatgers” o “viatgers”, els diu “clients”.
Riera és acadèmica de la llengua espanyola, on diu que se sent en minoria: “Som nou dones de 44”. Hi ha masclisme a la RAE? “Allà he sentit dir cada cosa...”, comenta, sense especificar res més. I afegeix: “Però mai no es parla de l’Institut d’Estudis Catalans i ja seria hora de normalitzar-hi la presència de dones”.
Preguntada per la situació de
“La pederàstia m’horroritza, afecta les víctimes més indefenses”
“El feminisme és una qüestió moral, com la lluita contra el racisme”
“Espanya és l’únic país europeu que castiga les pensions dels escriptors”
la llibertat d’expressió a Espanya, l’autora va recordar que “als EUA cremar la bandera nord-americana no és delicte i que s’ha defensar el dret a la llibertat d’expressió”. Presidenta també de Cedro, Carme Riera va criticar durament que “Espanya sigui l’únic país europeu que castiga els escriptors jubilats”.