Una acusació particular
Zuccaro va dir l’any passat que tenia proves de la col·lusió amb les màfies
El fiscal de Catània que ha ordenat la immobilització cautelar d’un vaixell de Proactiva Open Arms ha actuat en anteriors ocasions contra les oenagés que participen en els rescats a la Mediterrània.
No és la primera vegada que el fiscal de Catània que ha ordenat la immobilització cautelar d’un dels vaixells de la catalana Proactiva Open Arms, Carmelo Zuccaro, actua contra les oenagés que participen en els rescats a la Mediterrània. L’any passat ja es va sumar a l’acusació de Frontex que algunes de les organitzacions fan de taxi entre Líbia i Itàlia, i va assegurar en una entrevista amb La Stampa que tenia proves de la col·laboració entre aquestes organitzacions i els traficants. Va començar personalment una investigació, però després no podia utilitzar les proves judicialment.
“Hi ha interessos en joc que no són només els dels rescatats”, va declarar en una compareixença al Senat. Ara investiga Open Arms per suposadament afavorir la immigració clandestina al no haver volgut lliurar a Líbia 218 migrants que van rescatar en aigües internacionals. La situació del vaixell retingut d’Open Arms, així com la investigació sobre tres dels seus membres, torna a posar el focus sobre la pressió a la qual Itàlia sotmet les oenagés des que es va instaurar un polèmic codi de conducta, que alguns com Metges Sense Fronteres es van negar a firmar.
El president d’Open Arms, Òscar Camps, denuncia una campanya de desprestigi en els últims anys contra aquestes organitzacions, que segons l’Acnur, encara són responsables del 40% de rescats.
“Sense entrar a valorar les decisions judicials, no podem no tenir en compte la importantíssima feina de les oenagés”, explica la portaveu per al sud d’Europa de l’agència de l’ONU per a refugiats, Carlotta Sami. El nombre de desembarcaments va disminuir notablement el 2017, un fet pel qual el ministre de l’Interior, Marco Minniti, ha estat molt aplaudit. Entre les raons hi ha haver establert més control en el Sahel i més capacitat per a la guàrdia costanera líbia. Però mentre baixen les arribades, augmenten les morts. Sami recorda que en aquest 2018 ja superen les 400. És a dir, una de cada 13 persones que intentaven
L’Acnur recorda que aquestes organitzacions encara són responsables del 40% dels rescats
travessar han mort al Mediterrani. Abans eren una sobre 29. Amb el vaixell d’Open Arms a Pozzallo, ara només queda una oenagé operativa en aquestes aigües, l’Aquarius de Sos Mediterranée i Metges Sense Fronteres.
Tampoc no és la primera vegada que un fiscal reté un vaixell d’una oenagé. A l’agost van bloquejar un vaixell de l’alemanya Jugend Rettet a Lampedusa per afavorir la immigració clandestina, la mateixa acusació que pot pesar sobre Open Arms. Continuava actuant sense haver firmat el codi de conducta proposat per la UE, pel qual, entre altres coses, han d’acceptar la presència de policies armats, no poden apagar el radar ni emetre senyals lluminosos i no han d’entrar en aigües territorials líbies. La catalana sí que ho va fer.
“El que ha canviat ara és que la iniciativa de la magistratura ha obtingut més consens”, explica el president del comitè del Senat italià pels drets humans, Luigi Manconi. En un clima d’alta tensió per la crisi migratòria, Manconi és un dels pocs polítics que s’han posicionat clarament contra la decisió de Zuccaro. Segons el seu parer, el fiscal “posa en discussió el reconegut dret fonamental al socors a qui es troba en una situació de perill”. Manconi compareixerà al costat de Camps en una conferència demà a Roma.