Xi Jinping endureix la retòrica nacionalista i amenaça Taiwan
El líder xinès tanca la sessió anual de l’Assemblea amb un discurs encès
El president xinès, Xi Jinping, va tancar ahir amb un encès discurs nacionalista i unes clares advertències a les vel·leïtats independentistes de Taiwan i Hong Kong la sessió plenària anual de l’Assemblea Nacional. La intervenció va posar punt final a quinze de dies de reunions en què el legislatiu xinès li ha atorgat plens poders vitalicis.
Xi va estrenar ahir el seu segon mandat de cinc anys al capdavant del gegant asiàtic amb un discurs d’exaltació dels valors de la Xina, del lideratge del Partit Comunista i del protagonisme del país al món. Va ser una intervenció que reflecteix l’abast del seu poder com a cap de l’Estat, de les forces armades i secretari general del Partit Comunista i suposa el colofó d’una Assemblea que ha abolit els límits al seu mandat, que ha incorporat el seu pensament a la Constitució, que ha aprovat una nova superagència anticorrupció i que ha nomenat aliats seus en càrrecs clau del Govern, com són el vicepresident Wang Qishan i l’assessor econòmic, Liu He.
L’home fort de Pequín va respondre amb un missatge contundent a la confiança rebuda. Va proclamar que la Xina és “una gran nació l’orgull de la qual està justificat”, però va subratllar que l’objectiu final ha de ser aconseguir “la completa reunificació de la nació”. Una al·lusió directa a la incorporació de Taiwan, illa que Pequín considera una província rebel sobre la qual no ha renunciat mai a l’ús de la força per annexionar-la i que ara tem que sota la presidència de Tsai Ingwenta, proclami la independència. Xi es va mostrar rotund en l’advertència sobre les vel·leïtats de Taipei. “Qualsevol tipus d’accions i trampes per dividir la Xina estan condemnades al fracàs i mereixeran la condemna del poble i el càstig de la història”, va afirmar i va prevenir que “la Xina no acceptarà mai perdre ni una polzada del territori del nostre gran país”.
Un missatge els destinataris del qual no són només els governants de Taipei. També va dirigit al moviment independentista de Hong Kong, que reivindica la seva pròpia identitat territorial, i a Washington, que ha aprovat una llei que facilita els viatges d’alts funcionaris dels EUA a Taiwan. Una iniciativa que va provocar la ira de Pequín.
Després de proclamar que “només el socialisme pot salvar la Xina, Xi va reptar el país a convertir-se en “un poderós país socialista modern”. Un procés que va definir com “una nova llarga marxa” cap a la modernització, en al·lusió a la gesta que va protagonitzar Mao als anys trenta.
I en un clar missatge a l’exterior va reiterar que la Xina no és una amenaça per a cap país i va afegir que no buscarà mai l’hegemonia ni incorrerà en activitats expansionistes. Per a Xi, “només aquells que estan acostumats a amenaçar els altres veuen tothom com una amenaça”, va dir en al·lusió a Trump, que vol imposar aranzels i provocar una guerra comercial.
El mandatari diu que no acceptarà mai perdre “ni una polzada del territori del nostre gran país”