El gen convergent no es rendeix
La política catalana s’ha convertit en una cosa gairebé il·legible per a moltes persones, dins i fora de Catalunya. Hi ha irritació, enuig, confusió, desil·lusió i cansament, en dosis variables, segons els sentiments i la ubicació política de cadascú.
Tot sembla molt complicat, però el nervi principal de la situació no està gaire amagat. Després del 21 de desembre del 2017 calia comprovar quina força adquiria la possibilitat de repetir les eleccions. Aquesta va ser durant setmanes la temptació de Carles Puigdemont i el seu cercle de confiança. Tornar a les urnes per derrotar definitivament Esquerra Republicana, fer baixar els fums a Ciutadans i reconstruir l’espai convergent amb nous noms, nous llenguatges i poques dosis de PDECat, partit que consideren superat. Tornar a les urnes, desafiant una abstenció monumental. Aquesta expectativa s’ha anat diluint entre els mesos de gener i febrer, davant el cansament de la gent.
Puigdemont va prometre tornar a Catalunya. Aquest va ser el seu cop d’efecte durant la campanya, per evitar que el vot útil sobiranista es concentrés en ERC. Puigdemont sap com va es va decidir l’eslògan, i alguns dels seus col·laboradors i col·laboradores, també. No va ser fàcil. Hi va haver un diàleg tens entre Barcelona i Brussel·les per videoconferència. Va prometre tornar i no ha tornat, ja que vol evitar la presó. Aquest desig és molt humà.
L’última enquesta del CEO de la Generalitat indicava una certa pèrdua d’esmalt de Junts per Catalunya a finals de febrer. Segons aquest sondeig, ERC guanyaria ara les eleccions a Catalunya. L’enquesta publicada el cap de setmana passat per La Vanguardia, referida a unes eleccions generals, ratificava el repunt dels republicans. Esquerra estaria obtenint beneficis de la seva actual línia de moderació, després d’haver impedit que un prudent Puigdemont convoqués eleccions a finals d’octubre. Ai!
La repetició electoral és una aventura massa arriscada per al sobiranisme en el seu conjunt, que podria perdre la majoria absoluta al Parlament. I és una hipòtesi especialment perillosa per al nucli Puigdemont, ja que podria perdre el seu doble avantatge en el bloc independentista: primacia política sobre ERC i domini sobre el PDECat en la difícil però no impossible tasca de reconstruir un espai convergent de nou tipus.
Maquiavel aconsellava no amenaçar mai en va. Liquada la hipòtesi d’una repetició electoral immediata, no queda cap altra opció que desbloquejar la investidura. I això és el que passarà.
(Mariano Rajoy podrà aprovar els pressupostos del 2018. La disponibilitat del PNB és màxima en aquests moments).
Repetir eleccions: aquesta era la qüestió, que s’ha anat diluint davant el cansament de la gent