El PSOE bloqueja la reforma de la llei d’Amnistia del 1977

Ni prendre-la en consideració. La reforma de la llei d’Amnistia del 1977 per adaptar-la als tractats internacionals i les declaracions de drets humans subscrits per Espanya ahir va caure derrotada al Congrés dels Diputats. Els proposadors –ERC i el Grup Mixt, avalats per Units Podem i el PNB–, coneixedors de l’oposició del PP i Ciutadans a qualsevol iniciativa relacionada amb la memòria històrica o el franquisme, van demanar al PSOE que almenys permetés la presa en consideració de la iniciativa, sota pena de ser reformada en el tràmit d’esmenes. Però se’n va fer cas.

“La indignació m’ennuega, però sobretot la tristesa”, deia el portaveu d’ERC, Joan Tardà, davant l’evidència que la iniciativa moriria aquella mateixa tarda i que els socialistes serien els responsables de decantar la votació. La més vehement va ser la diputada d’Units Podem Yolanda Díaz, que va subratllar que la llei d’Amnistia, la finalitat de la qual en origen era exonerar presos polítics i lluitadors de la clandestinitat, però que va acabar emparant també tots els actes de l’administració franquista, “iguala les víctimes amb els botxins, els torturats amb els torturadors, i el feixisme amb la democràcia”. Igual com Marian Beitialarrangoitia (Bildu), Joseba Andoni Agirretxea (PNB) i Tardà mateix, Yolanda Díaz va insistir que la reforma, consistent en la incorporació d’un article que treu els casos de delictes de lesa humanitat i genocidi de l’empara de la llei d’Amnistia, mira de posar fi a l’“excepció espanyola”, que no va ser, va explicar, el patiment del franquisme, sinó el fet de ser l’únic país europeu que, després de patir el feixisme, n’ha dictaminat per llei “la impunitat dels crims”.

Tant Ciutadans com el PP, que acusen d’intentar “reescriure la història”, van ser molt durs amb la pretensió. L’estocada definitiva a la reforma, però, va ser la que li va clavar el PSOE. El diputat Manuel Cámara va adduir que aquesta reforma, amb un sol article, suposaria dilapidar les bases de reconciliació de la transició i generaria “inseguretat jurídica”.

Segons Cámara, la negociació dels sectors franquistes amb socialistes i comunistes no es va fer des d’una posició de debilitat de l’esquerra, i es va recolzar en els comunistes Marcos Ana i Marcelino Camacho –en els versos del primer i en la intervenció al Congrés del segon– per defensar la vigència plena de la llei d’Amnistia, rebatejada ahir per Podem com a “llei d’Amnèsia” i pel PNB com a “llei de Punt Final”.

Sí que hi va haver acord de tota la Cambra Baixa, amb l’única oposició del PP, per exigir, a sol·licitud d’Units Podem, un debat sobre política general per al proper mes d’abril, una exigència clamorosa en la votació que, en qualsevol cas, és una potestat exclusiva del Govern espanyol.

El ple del Congrés reclama a Rajoy que convoqui el debat de política general per al mes que ve