Les motos i l’aparcament
L’aparcament de les motos a Barcelona és un problema per al qual, fins ara, no s’ha trobat solució. Els números no quadren. La ciutat disposa de 68.000 places d’estacionament de motos al carrer: 63.179 a la calçada i 5.071 a les voreres. Però són molt poques si es té en compte que la ciutat disposa d’un parc mòbil que multiplica per quatre aquest nombre de places: 220.000 motos i 60.000 ciclomotors. La conseqüència d’aquest desfasament és que els propietaris es veuen obligats a deixar els vehicles a les voreres, allà on troben lloc, i amb això dificulten sobre manera el pas dels vianants, ja per si mateix castigat per les bicicletes i els carrils bici.
Per intentar reduir el dèficit de més de 200.000 places d’aparcament per a motos, que en algunes zones de la ciutat és més intens que en d’altres, el govern de l’alcaldessa Ada Colau vol promoure que els motoristes deixin d’aparcar de manera il·legal a les voreres de Barcelona i que ho facin als aparcaments de pagament de la ciutat. En aquest sentit ha demanat als grans operadors d’aparcament que busquin espai i que facin ofertes especials per als motoristes. La iniciativa, que amb prou feines s’ha posat en marxa, s’inaugura ja avui mateix en algunes deleszonesdelaciutatmésconflictives,comlaViaLaietana a l’altura de la catedral, els Jardinets de Gràcia o la plaça Urquinaona. Progressivament s’anirà ampliant a la resta de la ciutat. Una pregunta que sorgeix és si els aparcaments privats disposaran de totes les places en oferta que es necessiten per donar cabuda a tantes motos com circulen per la ciutat. Una altra pregunta seria si no faria bé l’Ajuntament, així mateix, d’ampliar l’oferta de places públiques.
La nova iniciativa municipal, a la pràctica, suposarà per a la majoria de motoristes passar d’una situació general d’aparcament gratuït a una altra de pagament. Aquesta pèrdua d’atractiu per a aquest mitjà de transport motoritzat de dues rodes provocarà, molt probablement, una protesta massiva dels usuaris. Per més que l’Ajuntament amenaci amb multes, igualment, es farà molt difícil la tasca de sancionar tants milers de presumptes infractors.
L’objectiu municipal és que en un termini inferior a un any els vianants gaudeixin d’unes voreres molt més espaioses. La realitat, malgrat això, és que l’Ajuntament no té gens fàcil la recerca de solucions per establir la necessària prioritat als vianants, ja que cada vegada es troben més obstacles a les voreres. A mesura que creix el nombre de ciutadans i de visitants, la convivència als espais públics de la ciutat esdevé cada dia més difícil i planteja la necessitat d’una gestió pública exigent i intel·ligent.