Un jutge dicta la tinença compartida del gos després de la ruptura de la parella
Un jutge de Barcelona ha estimat la demanda civil interposada per un ciutadà que reclamava la tinença compartida del gos (concretament, una gossa de la raça pastor alemany), que no podia visitar o passejar des que va trencar amb la parella amb qui havia conviscut. El jutge (jutjat de primera instància número 9) considera que és una “circumstància formal” que en la documentació de l’animal només figurés com a titular l’excompanya i que el que és rellevant és que durant la convivència com a parella tant l’un com l’altra es van responsabilitzar del gos “com un ésser propi de tots dos”. Per això, dicta la tinença compartida de l’animal, de manera que, en cas que no hi hagués acord, s’hauria de concretar amb un repartiment del gos en setmanes alternes.
Aquest és un dels primers casos en què es resol per via civil el litigi sobre la tinença d’un animal després d’un cas de ruptura de parella. El jutge relativitza qui tenia la propietat formal de l’animal i invoca la legislació catalana, que protegeix el benestar animal. L’assumpte va ser jutjat el 28 de febrer del 2017.
Tant ell com la demandada eren parella de fet i van estar convivint des de començaments del 2010 fins a l’octubre del 2015. Tots dos es cuidaven de la gossa, Luna, nascuda el 10 de novembre del 2011, quan la relació ja havia començat. Però, després de la ruptura de la parella, ell va deixar el domicili, i partir del gener del 2016 l’exparella va impedir que ell continués veient l’animal.
En els fonaments de dret de la sentència, el jutge argumenta que el Codi Civil de Catalunya disposa que els animals “no es consideren coses” i que estan “sota la protecció especial de les lleis”. Així mateix, la llei de Protecció dels Animals de Catalunya determina que “els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, així com de moviment voluntari, i han de rebre el tracte que, atenent bàsicament les seves necessitats etològiques, procuri el seu benestar”.
La demandada va reconèixer que tant ella com el seu company es van ocupar igual de l’atenció i de la cura de l’animal, almenys durant tres anys abans de la ruptura. La dona va admetre que ell fins i tot atenia l’animal amb més freqüència, ja que tenia més disponibilitat horària.
Després de la separació, el gos va
La llei catalana advoca per donar un tracte als animals que “procuri el seu benestar”, recorda la sentència
continuar ben atès. Els dos integrants de la parella es van anar ocupant de la cura de l’animal. Però ella va decidir no permetre que ell anés a recollir l’animal per recomanació de la seva psicòloga, que estimava que no li convenia continuar mantenint cap contacte amb ell.
El jutge considera provat que hi va haver una titularitat compartida, al marge de les versions contradictòries que donen cadascuna de les parts i de si la documentació de l’animal anava a nom d’ella. Des del naixement de l’animal, al llarg de la convivència de la parella, i “fins i tot els primers mesos des de la ruptura, demandant i demandada es van responsabilitzar de l’animal com un ésser propi de tots dos”, diu el jutge.
Carlos Soliva, l’advocat del demandant, destaca que “aquesta és la primera sentència a Catalunya i la segona d’Espanya en què es recull la tinença compartida d’una mascota a una parella”. Soliva creu que en els casos de discrepàncies sobre el repartiment del gos en la parella o la família la via civil és més efectiva que la penal, ja que els jutges no consideren (generalment) que en aquests casos es pugui parlar d’una apropiació indeguda.