‘Swish swish’ Pesic!
Has de moure els braços com un pèndol. Molt estirats, passant-los d’una banda a l’altra frenèticament mentre balanceges els malucs i (alerta!) t’assegures d’evitar que les extremitats no hi xoquin. Costa de descriure, però mirant un parell dels centenars de tutorials que circulen per la xarxa queda tot una mica més clar.
És el swish swish dance, batejat així per la cançó de Katy Perry que va passar pràcticament desapercebuda fins que un tal Backpack kid (el nen de la motxilla) va divertir la concurrència a les xarxes ballant-lo de la manera que hem explicat. Quan va veure el seu fan, va ser Katy Perry qui va entendre el potencial de la coreografia no apta per a tots els malucs i es va endur aquell nen desmanegat a les seves actuacions al Saturday Night Live: des d’aleshores, i d’això ja fa estona perquè tot va començar el maig del 2017, la viralitat del Swish swish bish ha anat creixent fins a envair gairebé tots els patis de primària i aniquilar a cop de maluc la febre del Dab. Que ja no ens en recordem, del Dab? Era bastant més senzill, només havies d’inclinar-te cap a l’interior del colze com si intentessis contenir un esternut mentre estiraves l’altre braç. Ja està. Era així de simple, fins fa uns mesos, la salutació per excel·lència amb què futbolistes i nens de tots els països celebraven les victòries o les gràcies.
I ara, quan semblava que per fi s’esllanguia el martiri de l’esternut a mitges, arriba la maleïda ballaruga del nen de la motxilla com una alternativa que, no ens enganyem, no és gaire més elegant i va pel camí de generalitzar-se de la mateixa manera. Només cal fixar-s’hi una mica per descobrir en parcs, patis i cantonades nens, i no tan nens, encaixant sense cap gràcia moviments laterals de braços i maluc. No fa falta ni la música. Ja la tenim tots al cap.
El ball del Swish, swish, bish / Another one in the basket amb què Katy Perry parla del bullying però partint d’una metàfora relacionada amb l’esport de les cistelles (un swish és una cistella “neta”), és un horror, sí. Però anima pensar que val més això que no pas penjar-se amb les mans d’una biga i en acabat no tenir recursos per retrocedir. O fer curses davant del tramvia per veure qui és més valent... Què els passa, als adolescents? És allò de sempre? Massa pantalla i poc esport?
Mentrestant, no deixo de preguntar-me si va ser un intent de Swish swish bish el breu ball del Messi de diumenge amb què trencava la seva imatge d’avorrit sense causa. O si seran a ritme de Swish swish bish els entrenaments a porta tancada amb què el bàsquet blaugrana ha marcat el seu insòlit canvi de rumb... L’hi haurien de preguntar a Pesic. A veure si al final no serà un ball tan dolent.
Seria un intent de seguir el ball de moda, el que va fer Messi diumenge per trencar la seva imatge d’avorrit sense causa?