“Són de Malta o de Mart?”
Indignació entre els internacionals espanyols per les acusacions sobre el 12-1
L’Espanya-Malta del 12-1 es va disputar el 21 de desembre del 1983 al Benito Villamarín, però és un partit que no deixa de jugar-se mai. Ja sigui pels qui enalteixen la seva llegenda o pels qui escampen les seves sospites. La seva mística supera els 90 minuts i ha passat de generació en generació. 35 anys després se’n continua parlant. Per bé o per mal.
El 2017 era Ruud Gullit qui, en aquest mateix diari, explicava que Holanda no tenia ni la més mínima esperança d’anar a l’Eurocopa del 84. “Abans del partit, Johan Cruyff, que encara jugava al Feyenoord, ja ens ho va advertir. Ens va dir: ‘Oblideu-vos-en, a l’Eurocopa no hi anireu’”, va revelar l’holandès a La Vanguardia. Els oranje, els damnificats per la golejada espanyola, sempre van desconfiar del matx.
Però ara han estat diversos futbolistes maltesos que van jugar a Sevilla i el seu seleccionador els que han fet unes acusacions de presumpte dopatge i enverinament contra Espanya. “No en tenim proves, i espero que Espanya no ho fes. Perquè, si va passar, el futbol està acabat”, va dir el seleccionador Victor Scerri al programa Fiebre Maldini de Movistar +.
–En el descans, va entrar al nostre vestidor un home baixet vestit de blanc amb una safata de llimones tallades –descobreix Scerri, que té 89 anys i va perdre una cama per culpa de la diabetis.
–Després de xuclar les llimones, em vaig començar a trobar bastant malament, borratxo, com si hagués estat tota la nit de festa –continua explicant Silvio Demanuele, autor del gol de Malta, que era l’1-1 momentani i obligava Espanya a marcar-ne 12.
–Després del descans els jugadors van perdre el cap. Li vaig dir al metge: “Pot ser que ens hagin drogat?” –relata l’extècnic en el reportatge.
Aquesta és la primera acusació que ha indignat els internacionals espanyols d’aquell dia. “Em sembla indignant”, respon Lobo Carrasco a aquest diari. “Això és com el Chelsea-Barça del 2009, que a Madrid cada cert temps parlen d’Ovrebo, l’àrbitre noruec. Primer van dir que vam comprar l’àrbitre. Ara que els vam drogar. Jo recordo aigua, molta aigua, i peces de fruita al vestidor, que era el que hi solia haver. No entraré en el seu joc”, s’enfada l’exbarcelonista. “Em sembla una bogeria. Estan confabulats per dir això. Doncs no haver-se-les pres [les llimones]”, intervé José Antonio Camacho, un altre dels protagonistes.
A Víctor Muñoz, que també va jugar els 90 minuts, la notícia l’ha agafat a la Xina. “No hi ha res de cert. Aquell partit els va marcar per sempre i intenten justificar-se. Són excuses barates que només busquen notorietat”, apunta Muñoz.
Però encara hi ha més coses. Des de Malta també acusen els espanyols de prendre esteroides per millorar el rendiment durant el partit.
–L’energia dels espanyols era fora del normal –denuncia Demanuele.
–Alguns jugadors tenien escuma blanca a la boca –el secunda Fabri, el número 10 maltès.
–Tinc un germà que era culturista i sé què passa quan es prenen esteroides. Els sortia un líquid àcid i no paraven de beure –insisteix Demanuele.
Unes paraules que han dolgut al bàndol espanyol. “Em fa molta pena sentir això d’altres esportistes”, lamenta Poli Rincón, autor de quatre gols aquella nit. “Quan s’arriba a certa edat es diuen coses que no s’hauria de dir. Repapiegen”, diu Camacho. “Han estat 35 anys sense dir res. D’on són, de Malta o de Mart? És surrealista. És com si ara jo m’inventés alguna cosa de la final contra l’Steaua, on no vam ser capaços de guanyar la Copa d’Europa”, diu un sorprès Carrasco.
Malta encara té més greuges. Es queixen que van jugar amb Holanda quatre dies abans –“Hi havia sis jugadors tocats pels cops”–, que van arribar un dia tard a Madrid pel mal temps i que, una vegada a Sevilla, no van poder entrenar-se al Villamarín –“L’encarregat del camp ens va dir a les 10 de la nit que no tenia la clau i que no hi havia llum”–.
“Hi havia una diferència abismal. Ells eren amateurs, i nosaltres, professionals. Aquesta és la realitat. Vam crear dues fàbriques de centrades. A l’esquerra, amb Camacho i Gordillo. A la dreta, Señor i jo. I a l’àrea vam posar-hi tres rematadors com Santillana, Rincón i Maceda. Aquesta va ser la tàctica”, rememora Carrasco. “Va coincidir que el dia abans va ploure molt i el camp estava molt ràpid. A la primera part anàvem 3-1, però ja podríem haver-ne marcat deu, incloent-hi un penal fallat. Si n’haguéssim necessitat 15, els hauríem marcat. Des de l’últim gol de Señor faltaven 10 minuts i ja no vam atacar”, assegura Víctor. “Em sento orgullós de tres remuntades: d’un 1-4 a l’Espanyol en juvenils, del 3-0 al Göteborg i del 12-1 a Malta. I no permetré que m’ho prenguin, això”, conclou Carrasco.
35 ANYS DESPRÉS Els maltesos denuncien que els van drogar amb llimones i acusen Espanya de prendre esteroides
CARRASCO, IRRITAT “És com si ara jo m’inventés alguna cosa de la final de la Copa d’Europa perduda contra l’Steaua”