Anna Muzychuk
ESCAQUISTA
Al desembre, Anna Muzychuk (27) renunciava al Mundial d’escacs a l’Aràbia Saudita, molesta per la discriminació d’aquest país amb les dones. Aquest cap de setmana, tornava a l’alta competició amb un or europeu.
De la seva infantesa Anna Muzitxuk (27) en conserva records difusos. Era una nena quan els pares la portaven a una avinguda de Lviv, a ella i a la seva germana Maria. Col·locaven les nenes sobre les rajoles del terra i els deien:
–Ara heu de moure-us com l’alfil. O com el rei. O com el cavall.
I les nenes saltaven d’una banda a l’altra. –I això? –Les rajoles imitaven el tauler dels escacs. Els pares havien estat jugadors d’escacs. Tots dos ho havien fet a escala nacional. Després van estudiar a la Universitat de l’Esport i llavors es van fer entrenadors. Jo devia tenia uns tres anys. Ells volien que ens dediquéssim al mateix.
Aquell aprenentatge va arrelar en les nenes. Amb el temps, Anna i Maria Muzitxuk es van convertir en campiones mundials. I, després, en líders de la lluita pels drets de les dones: el desembre de l’any passat totes dues van renunciar a participar en els Mundials d’escacs que es disputaven a l’Aràbia Saudita.
Al febrer, Anna Muzitxuk oferia els seus arguments a La Vanguardia. L’entrevista havia estat a València, a un pas de la sala del Bressol dels Escacs Moderns. El dia abans s’havia imposat en el Women Chess Stars, torneig internacional valencià.
–Quan vaig saber que el Mundial seria a l’Aràbia Saudita, vaig buscar informació. Vaig veure que els seus costums eren discriminatoris amb les dones. Vaig saber que, per sortir al carrer, elles havien d’anar acompanyades d’homes. I que havien de tapar-se els cabells amb una abaia. Em va semblar inacceptable. No vaig anar-hi.
En el cas d’Anna Muzitxuk, la seva decisió tenia un important valor simbòlic i unes dures conseqüències econòmiques. Era l’última campiona del món (acumula dos ors). I pagaven 80.000 euros pel títol.
Tot plegat va tenir una notable repercussió mediàtica, una realitat que tampoc no va afectar Muzitxuk. La seva nota a Facebook es va convertir en la més seguida en la història d’Ucraïna. Va rebre 170.000 m’agrada. La van compartir 70.000 vegades. I van arribar 30.000 comentaris.
–També vaig rebre comentaris negatius. Però en general hi va haver molts més suports, cosa que no m’esperava.
Va continuar invertint sis hores diàries en el seu entrenament, preparant-se per al seu retorn, que va tenir lloc la setmana passada, en l’Europeu d’escacs llampec i ràpid, a Tbilissi (Geòrgia).
Va tenir èxit. Va aconseguir l’or en la modalitat llampec (de tres minuts per jugadora) i el bronze en el ritme ràpid (partides a quinze minuts), i comparteix el primer lloc amb l’alemanya Elizabeth Pähtz i la russa Anastassia Bodnaruk. El triomf li va permetre embutxacar-se 4.000 euros.
I després va escriure a les xarxes socials: “He tornat”.
Ho va dir amb un àmplia somriure al rostre. Però amb certs dubtes sobre el seu futur...
La Federació Internacional d’Escacs (FIDE) pretén reeditar a l’Aràbia Saudita el Mundial de partides ràpides i blitz. Seria així en les seves dues pròximes edicions. Aquesta és la força del petrodòlar: les germanes Muzitxuk podrien estar-se tres anys sense disputar els Mundials.
–Si el Mundial continués a l’Aràbia Saudita, què faria vostè? –li preguntava al febrer.
–Hi ha molt de temps per decidir on serà el pròxim Mundial. Però espero que sigui en un altre lloc.
Una altra cosa és el que passi en el Mundial de partides lentes. Aquesta disciplina es disputarà a Rússia, al novembre. I aquí Anna Muzitxuk també té les seves opcions: ha estat sotscampiona del món.
–Creu que s’ha complicat la vida renunciant a l’Aràbia Saudita?
–Aquella decisió no em va canviar la vida completament. Hi ha moltes altres competicions. Continuo intentant aprendre cada dia. –Com ho fa? –Entrenant-me, jugant, analitzant partides. He de llegir manuals. Però sobretot em passo molt de temps amb l’ordinador. Vol saber una cosa? La màquina ja juga molt millor que l’humà. –És imbatible? –El millor escaquista del món podria treure una victòria entre cent partides. I seria de miracle. És així des del 1997, quan Deep Blue va derrotar Kaspàrov.
–Però el nivell de l’home no continua creixent?
–Per descomptat. Però ara ho fa aprenent dels ordinadors, amb un rendiment que s’ha disparat.
Avui ja no ens derrota una computadora de la mida d’una sala de 40 m2. N’hi ha prou amb un mòbil.
Al desembre Muzitxuk es va negar a anar al Mundial a l’Aràbia Saudita perquè no volia vestir-se amb l’abaia “Avui dia el millor escaquista del món guanyaria contra l’ordinador una de cent partides; i seria de miracle”