Missatgers murris
Hi ha empreses de missatgeria que fan el viu: em diuen que no han trobat ningú a casa en una hora en què jo hi era
Qui més qui menys, tothom ha hagut de passar un matí o una tarda tancat a casa esperant l’arribada del missatger que ens porti el paquet esperat, una situació que es pot tornar exasperant si, com li ha succeït en alguna ocasió a Màrius Serra, l’embalum es queda sense lliurar i a sobre ens diuen que no hi havia ningú a casa: “De tant en tant, trobo un avís d’entrega no efectuada. Si m’urgeix rebre el paquet, hi truco, i si no m’urgeix, m’espero sense dir ni piu fins que tornin”.
De sempre, a casa hi han arribat paquets. Sobretot llibres, però també altres objectes. Com que mai no acostumen a ser grans embalums, ja fa anys que vam instal·lar a la porta del carrer la boca de bústia més ampla que venien a la Metal·listeria Bolíbar. Quan no hi ha ningú a casa, els missatgers que venen sovint saben que, si la boca s’empassa el paquet, tenen permís per deixar-lo i fer un gargot a l’albarà. Alguns no gosen, però en general, prefereixen no haver de tornar. De tant en tant, trobo un avís d’entrega no efectuada. Si m’urgeix rebre el paquet, hi truco, i si no m’urgeix, m’espero sense dir ni piu fins que tornin. Però algunes empreses de missatgeria tenen convenis de recollida amb establiments del barri. Sovint, fan el viu: m’envien un missatge al mòbil dient que no han trobat ningú a casa en una hora que jo hi era, i em conviden a anar-lo a buscar. De vegades el deixen en una papereria del carrer de Cartellà i d’altres a una botiga d’electrodomèstics de Baixada de la Plana, dos establiments que tinc a cinc minuts de casa, però que no visitaria. Quan ho comento amb els comerciants sorgeix una sospita: podria ser que la majoria de paquets els arriben sense que els missatgers no hagin intentat abans localitzar el destinatari a casa. Dubtem, però, sobre la naturalesa del fenomen: pot ser picaresca dels missatgers o bé estratègia empresarial. A l’empresa cada paquet distribuït per un tercer li representa un cost mínim addicional, però si hi ha uns quants paquets que cal repartir en una zona i el missatger els porta tots de cop a un sol punt, l’estalvi de temps i combustible també compta.
La setmana passada vaig descobrir que la casa Thermomix té un conveni amb Seur perquè reparteixi les reparacions dels seus robots de cuina. Un cop acceptat el pressupost, el missatger et porta a casa la màquina. En aquest cas no hi hauria boca de bústia capaç d’empassar-se l’embalum del robot, però a més el missatger ha de cobrar en efectiu l’import de la reparació. Cal, doncs, ser a casa en l’hora de lliurament convinguda, una franja àmplia de temps que obliga a ajustos dràstics a l’horari laboral del receptor. De totes les empreses de missatgeria que he conegut, Seur és de llarg la pitjor. Ven modernitat i després la seva presumpta diligència acaba sent un carro del Far West. En aquest cas, el web indicava que el paquet estava en repartiment, però les hores anaven passant sense novetats fins que, just quan el termini estava a punt d’esgotar-se, vaig rebre un SMS de Seur dient-me que no havien trobat ningú al domicili del qual no m’havia mogut en cap moment. Davant la perspectiva de tornar a bloquejar un matí o una tarda, vaig triar pel web d’anar-lo a buscar l’endemà i vaig acabar a l’estació del Nord, carregant una punyetera Thermomix que només conservem perquè ens porta bons records