Andrea Nahles, una dona al capdavant del socialisme alemany
Els socialdemòcrates alemanys elegeixen Andrea Nahles presidenta
Des d’ahir, dues dones presideixen els dos partits més votats d’Alemanya. Una és la cancellera, Angela Merkel, líder de la democristiana CDU des del 2000. L’altra és Andrea Nahles, elegida presidenta del Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD), que es va convertir així en la primera dona al capdavant d’aquesta formació en 155 anys d’història (es compliran el 23 de maig). En un congrés extraordinari celebrat a Wiesbaden, a l’oest del país, un malparat SPD, novament integrant d’un Govern de gran coalició amb els conservadors, va decidir confiar a aquesta vehement política de 47 anys les regnes del partit. Esperen de Nahles que el refloti després del nefast resultat en les eleccions del setembre passat (l’SPD va obtenir el 20,5% de vots, el més baix des de la reunificació del país), i que el recusi després del tràngol de les dissensions internes que va suposar passar de propugnar una cura del partit a l’oposició a acceptar formar part d’una altra gran coalició amb Merkel.
En aquell procés va caure l’aleshores president de l’SPD, Martin Schulz, ara diputat ras, que va dimitir del lideratge a inicis del febrer passat, i va proposar Nahles com a successora. Des d’aleshores, el càrrec l’ha ocupat interinament Olaf Scholz, actual ministre de Finances, en espera del congrés extraordinari que ratifiqués la nova líder proposada. Com així va ser ahir a Wiesbaden, però no amb l’amplitud que la cúpula esperava, cosa que mostra com de profunda és la divisió en la socialdemocràcia alemanya.
Malgrat tenir l’aparell al seu favor, Andrea Nahles, cap del grup parlamentari socialdemòcrata al Bundestag, va obtenir 414 vots entre els 631 delegats presents al congrés, la qual cosa significa un 66,3% del total de vots vàlids. Fa un any, quan va optar a aquest càrrec Martin Schulz –nouvingut de Brussel·les i Estrasburg, on presidia el Parlament Europeu, i llavors gran esperança del partit per prendre-li la cancelleria a Merkel–, va ser elegit amb el 100% de vots.
El percentatge més baix obtingut per Andrea Nahles s’explica en part perquè el març del 2017 Schulz era l’únic candidat, i en canvi aquesta vegada hi havia una candidatura alternativa: Simone Lange, alcaldessa de Flensburg (land de SchleswigHolstein), que va obtenir 172 vots. Segons alguns analistes, és probable que Lange, una aspirant poc coneguda dins del partit i amb poques perspectives d’èxit, rebés bastants vots del sector descontent amb l’aposta per la gran coalició. Simone Lange, de 41 anys, es va encarar així als delegats al congrés: “Soc la vos-
UNA FITA A L’SPD
Nahles, de 47 anys, és la primera dona que lidera el partit en els seus 155 anys d’història
CONGRÉS A WIESBADEN
La nova presidenta no va obtenir un suport aclaparador; va ser amb el 66,3% de vots
tra alternativa per a una renovació real. Anem de debò amb això, o ho deixarem en paraules boniques?”
Andrea Nahles, que fa 30 anys que és a l’SPD i tenia el suport unànime de la cúpula del partit, va fer un discurs encès –cosa habitual en ella– en què va al·ludir al fet que per primera vegada hi hauria una dona al capdavant de la formació. “Avui, aquí, trencarem un sostre de vidre”, va assegurar. Però es va centrar sobretot a convèncer els delegats que governar amb Merkel no impediria un rellançament.
“Podem renovar-nos des de dins de la gran coalició; des de demà, vull provar que és possible –va prometre–. Però els nostres sis ministres no poden fer una bona feina si no els donem suport; han de sentir el suport del partit”. De moment, tot i això, l’SPD continua patint en els sondejos. El més recent, de l’institut demoscòpic Emnid publicat ahir pel Bild am Sonntag, li donava un 18% de suports, mentre que els conservadors de Merkel tindrien el 33%, i la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), el 13%.
Nahles, que va ser ministre de Treball en l’anterior Executiu de gran coalició de Merkel (20132017), va insistir a qualificar l’SPD de “defensor de la justícia social”, i va recordar èxits d’aquella legislatura que porten el segell del partit, com la implantació del salari mínim interprofessional.
Nascuda el 1970 a Mendig, localitat del land occidental de RenàniaPalatinat, Andrea Nahles és filòloga de formació. Militant de l’SPD des de molt jove, el 1995 va ser elegida líder dels Jusos (així es coneix les joventuts del partit). Sempre ha tingut una estreta relació amb els sindicats. Catòlica practicant, i mare d’una nena de 6 anys –es va divorciar del pare fa dos anys–, Nahles va exercir diversos càrrecs en el partit fins a assolir el Ministeri de Treball en l’anterior legislatura.
Ve i va amb tren de Berlín a Weiler, el poble de Renània-Palatinat on resideix amb la seva filla.
El seu verb ferotge és ben conegut. “Potser tinc un temperament una mica volcànic”, admetia al Süddeutsche Zeitung.
Ahir abans de la votació, Andrea Nahles va tancar el seu discurs amb una crida a la unitat: “Podem aconseguir-ho, però això no és cosa d’una sola persona, sinó de tots junts”.
Un sondeig d’Infratest Dimap per a la cadena pública ARD indica que la ciutadania no li dona gaire crèdit. Només un de cada tres enquestats considera que Nahles podrà enfortir els socialdemòcrates. Els seguidors de l’SPD es van mostrar més optimistes: el 50% creu que sí que ho aconseguirà.
PROMESA AL PARTIT
“Podem renovar-nos des de dins de la gran coalició”, va assegurar Nahles als delegats