Invasor austral
Espanya no limita l’expansió de l’espècie mentre Portugal la restringeix pels focs
Espanya no limita l’expansió dels eucaliptus, mentre que Portugal intenta delimitar el territori que ocupa aquesta espècie importada pel perill que té en cas d’incendi.
El patriarca dels eucaliptus gallecs no oculta la malaltia. Es veu en les branques incompletes i poc frondoses, allà a dalt, a la copa, que ja va perdre la cota dels seixanta metres. En la base hi ha una tanca que envolta els seus gairebé vuit metres de perímetre i impedeix d’abraçar, com es feia abans, el que semblen potes d’elefant sobresortint del tronc. O Avó (L’Avi, en català) va ser plantat el 1880 a O Souto da Retorta (Viveiro) per un català, l’empresari Jaume Bassols, 238 anys després que els exploradors holandesos es trobessin amb aquest arbre a Tasmània. Faltaven dècades perquè a mitjans del segle XX l’eucaliptus comencés a estendre’s per la façana atlàntica ibèrica fins a fer-se el seu amo indiscutible. El seu qüestionament no havia estat mai tan intens com ara. Just quan després dels incendis del 2017 Portugal acaba de restringir la seva expansió, a Espanya el comitè científic assessor del Ministeri d’Agricultura va recomanar catalogar-lo com a espècie invasora, petició que, esgrimint motius socioeconòmics, el Govern va desatendre al considerar que parteix d’una “actitud tendenciosa”.
Manuel Fraga gaudia a l’estiu d’una jornada de pesca al port de Cariño. En una ocasió, mentre li feien fotos, va presumir davant els seus acompanya aquesta era la zona de la qual l’eucaliptus esta Aquest exministre de F anco que va presidir la Xunta va s defensor polític d’aqu de l’explotació del qua s’estima que en depenen uns 5. de treball, majoritària zones rurals deprimide
El 1992 Fraga en va i creixement amb un Pl Forestal de Galícia en el qual es p eveia assolir les 245.000 hec àrees el 2032, mentre es project va la instal·lació d’una fallida f brica de paper. A començame present dècada s’acost ven ja a les 300.000, segons les entes estadístiques oficials. Els ecologist que, compta t les zo-
nbda ocupa 600.000 hectàrees, dav nt les 400.000 d’arbres autòct ns. Quan a finals del segle passat u dels grans patrons de la indúst t ti zació de l’Empresa Nacional de Celulosas, Ence, es va sorprendre
tava un arbre. Potser ningú no li va explicar bla tristesa que genera en una p t li
tud el bosc autòcton, encara q e pècie de l’arbre australià, l’ano
nietens, hi va començar a e Però l’eucaliptus per excel·lènc a a Galícia és el d’una altra espèc e, el globulus, el blanc, que seg ns els experts assoleix rendi
E aquesta rendibilitat, que per
r produeix per si mateix diverses vqd un conflicte tan enverinat com prolongat. Per exemple, la primera iniciativa legislativa popular que es va debatre en el Parlament de Galícia, el 1989, pretenia frenar l’eucaliptus.
La polèmica va registrar un salt qualitatiu l’any passat a partir que al setembre l’alcalde de Teo, Rafael Sisto, professor de Químiques i membre d’En Marea, elevés una documentada petició al Ministeri d’Agricultura per declarar-lo espècie invasora, la qual cosa comportaria extremar els controls i establir plans d’eradicació. L’1 de desembre el comitè científic del ministeri va acordar per unanimitat sol·licitar aquesta declaració d’espècie invasora en un informe en el qual es destaca que l’eucaliptus empobreix la cadena tròfica, altera les propietats del sòl, provoca pèrdua de biodiversitat, colonitza espais oberts i es retroalimenta amb els incendis forestals, ja que contribueix a propagar-los i és capaç de reproduir-se després del foc.
Només quatre dies després, el 5 de desembre del 2017, la subdirecció general de Política Forestal del ministeri va contestar amb un incisiu informe, al qual desqualifica el dictamen científic, a l’assegurar que no hi ha consens acadèmic per sustentar les seves afirmacions, mentre enalteix la importància socioeconòmica dels eucaliptus, “les espècies forestals més rellevants pel seu interès fustaire a Espanya i Portugal”. La resposta, que inclou un document d’un científic que col·labora amb Ence, subratlla l’impacte social d’aquests boscos i afirma que a Galícia cremen menys que la resta.
Fins a començaments d’abril no es van conèixer els dos informes contraposats, i això va disparar el debat en els mitjans gallecs, discussió de la qual es pot extreure la lectura comuna que el problema no està en l’arbre per si mateix, sinó en la gestió, sobretot pel seu descontrol, ja que són les anomenades plantacions espontànies, descurades i molt abundants, les que més es cremen.
A O Souto da Retorta a l’avi se’l veu trist, per les seves xacres, i no se sap si també per la situació de l’eucaliptus a Galícia.
600.000 HECTÀREES OCUPADES Agricultura desatén un informe que diu que la planta es retroalimenta dels incendis