Emma Miralda
ESCRIPTORA AFICIONADA
Emma Miralda, escriptora aficionada de 41 anys, estava resignada fins ahir a veure el cim de la Mola des d’una finestra, a Terrassa. L’oenagé Rodamunt l’ha ajudat a pujar gràcies a una cadira monoroda i així ha complert el seu somni.
La història d’Emma i Judit Miralda, de 41 anys, no és una història fàcil. Aquestes bessones de Terrassa fa més de mitja vida que lluiten per tirar endavant. L’Emma va néixer amb tetraparèsia espàstica i osteoporosi, dues malalties que si no reben el tractament adequat es tornen en una rigidesa que acaba per deixar-te immòbil. L’Emma, fa tres anys, no es podia moure del llit.
Ahir, amb el suport de l’oenagé Rodamunt, va aconseguir complir una de les seves il·lusions des de feia temps: pujar el cim de la Mola, a la localitat veïna de Matadepera. Com a bona egarenca, l’Emma va proposar a la seva germana la idea de pujar el pic més alt del Vallès Occidental. Després d’un assaig als peus del Montcau, es va veure amb ànims d’intentar assolir el cim d’una muntanya que sempre s’havia resignat a contemplar des de la finestra o a través del mòbil i la Judit, sense pensar-s’ho, va contactar ràpidament amb l’associació Rodamunt per fer realitat el somni de l’Emma.
A sobre d’una cadira d’una sola roda perquè persones amb mobilitat reduïda puguin fer activitats com senderisme o trekking, i amb l’ajut dels voluntaris de l’oenagé, amics, familiars i alguns excursionistes, l’Emma va coronar la Mola després d’un matí ple emocions.
La història té una rellevància especial si es té en compte que fa tres anys l’Emma no podia caminar i en feia més de deu que es movia per centres sociosanitaris de Barcelona sense cap esperança de canviar el rumb de la seva vida.
L’Emma, que des dels quatre anys pateix problemes de mobilitat, va trobar en la seva germana bessona el seu suport més important. “Els problemes motrius de l’Emma no es van tractar com requerien i les seves malalties es van complicar als 15 anys, després d’una sèrie d’operacions complicades”, assegura la Judit. “Va haver de deixar els estudis universitaris als 19 anys i des d’aleshores la seva situació només va anar a pitjor”, continua la germana.
Després de 20 anys en què la salut física de l’Emma es va anar degradant progressivament, la seva bessona explica que va optar per desmarcar-se dels metges i les associacions que no apostaven per la seva recuperació. L’Emma va iniciar fa tres anys un tractament fisioterapèutic que ara li permet fer petits passos i tenir una vida que, tret de les limitacions físiques, és semblant a la de la seva bessona. Poques persones més que la seva germana Judit van confiar en les possibilitats de l’Emma. I ahir va donar una lliçó de vida.